Situació
Vista de l’església sobre el penyal que li fa de base.
J. Recarens
Aquesta església es troba al nord-est del cap de municipi, Amer, a mà esquerra de la vall, damunt un cingle que la domina en una bona part.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG678524.
Hom pot arribar-hi amb cotxe, seguint una pista que passa pel camp de futbol d’Amer, després per la casa del castell, que resta a mà esquerra de la carretera, a mitja pujada del cingle, i posteriorment passa pel mig d’una pedrera, ja gairebé damunt del cingle; a ben poca distància hom arriba a l’església. Aquests darrers metres de carretera són molt dolents; per tant, és recomanable de fer-los a peu. Sobre l’ermita hi ha un camí per a baixarhi a peu, ben indicat. A l’esmentada casa del castell és guardada la clau de l’església. (JRR)
Història
És una capella dependent del monestir de Santa Maria d’Amer, vinculada al bisbat de Girona. La construcció actual data del segle XVII, si bé la tradició remunta l’inicial culte a Santa Brígida en aquests indrets al segle XII, en una possible construcció romànica. (JAM)
Església
L’edifici és d’una sola nau allargada, capçada a llevant per un absis semicircular llis. Unit a l’absis hi ha un edifici de planta irregular, que havia estat un habitacle. El lloc és molt agrest i assentat sobre roca, de manera que al costat de tramuntana el nivell exterior és més alt que l’interior. Per a la resta, hom aprofità la petita esplanada que hi havia dalt aquest cingle. L’orientació és amb l’absis mirant a llevant, però lleugerament girat cap a migdia (potser a causa de la naturalesa d’aquest terreny). Des de l’exterior ben poca cosa es pot veure de l’absis. Tot el conjunt és sobrealçat, perquè damunt la volta de l’església hi ha unes golfes, amb el mateix nivell de teulat que les de l’edificació unida. L’absis, que s’ajunta a la nau amb un simple plec, té oberta una porta, posterior a la construcció, que comunica amb l’habitacle veí. És recobert amb volta de quart d’esfera i la nau amb volta de mig punt. Té unes petites fornícules rectangulars per a guardar els utensilis litúrgics.
Planta de l’església.
J. Recarens
El mur de migdia té una finestra d’una sola esqueixada irregular. En aquest mateix mur hi ha tres juntes a l’aparell. Al mur oposat se’n pot apreciar una de coincident, juntament amb la volta, amb una del costat contrari. La porta, adovellada, és al mur de ponent. A sobre hi ha un senzill cor de fusta, des del qual s’obre una senzilla finestra quadrada en gradació cap a l’exterior.
El paviment de l’església té dos nivells, separats per un graó a uns 2 m de l’absis. Actualment és de panot ceràmic. Tot l’interior és arrebossat amb morter de calç pintat de dos colors, la part inferior d’un beix brut i l’alta de blauet molt clar. La part inferior presbiteral (del graó fins al final de l’absis) és pintat de gris i la part alta de l’absis de blanc.
Les façanes actuals no tenen cap mena de recobriment ni de decoració. Observant detingudament l’aparell, sembla que l’edifici ha tingut, com a mínim, dues èpoques constructives. Tant a l’absis com en una bona zona inferior del mur de migdia hom pot veure unes quantes filades de carreus bastant grossos i ben desbastats. Del mur de tramuntana no se’n pot dir res, ja que per dintre és arrebossat i per fora és tapat amb terres i roca. Això sembla que és el que resta d’una possible construcció romànica del segle XI. Podria haver estat una cel·la del veí monestir d’Amer, amb una planta probablement més curta que l’actual. Segurament els terratrèmols del 1427 esfondraren la primitiva volta i una bona part dels murs.
La resta de murs fins a arribar al sostre són fets amb pedra totalment irregular, tret de les cantonades, fetes amb carreus grossos, només desbastats.
L’estat de conservació actual, tant interior com exterior, és força acceptable. (JRR)
Bibliografia
- Ginesta, 1972; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàg. 87.