Situació
El petit poble de Joanet és situat al cantó de tramuntana del terme municipal d’Arbúcies. L’església parroquial de Sant Mateu es troba a la mateixa vila.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG609327.
Al punt quilomètric 5,25 de la carretera GE-550, d’Arbúcies a Sant Hilari Sacalm, surt a mà dreta una pista que hi mena en uns 3,5 km. (JRR)
Història
Les referències més antigues que hom coneix de Joanet són de l’any 889. Els documents d’aquesta època, però, no abunden gaire. Sabem que primer fou sufragània de Sant Hilari Sacalm (942) i com a tal consta en les relacions de parròquies del bisbat de Vic, entre els anys 1050 i 1150: “Presbiter de Sancto Ylario et de suis membris Sancta Margarita et Sancto Matheo et Sancta Maria de Manzulino”.
El vilatge de Joanet és llargament citat en documents de l’arxiu de Sant Benet de Bages, ja que Sal·la, el fundador, havia estat vicarius o lloctinent del comte en l’extens terme de Solterra, que comprenia Sant Hilari (amb Joanet i Vallors) i Sant Pere d’Osor.
Al segle XV, el terme passà a dependre civilment d’Arbúcies i en l’aspecte religiós deixà de ser sufragani de Sant Hilari. Això fou motivat pel fet que de temps enrere el domini civil de Joanet havia estat controlat pels vescomtes de Cabrera.
Avui no guarda cap element visible de l’obra romànica, tot i que el traçat pot correspondre-hi. Al segle XVII va ser ampliada amb noves capelles laterals, i al XIX es construí el nou campanar. (JRS)
Església
J. Recarens
L’edifici actual ha arribat fins avui molt desfigurat, amb una munió d’afegits que fan molt difícil imaginar quina en devia ser l’estructura i les característiques primitives. L’edifici actual té una nau molt allargada, capçada a llevant per un absis llis, amb una sèrie de capelles i altres dependències afegides a migjorn i a tramuntana.
La porta és situada a la façana de ponent, amb una rosassa al damunt. Al costat sud-est de l’absis hi ha un campanar de torre. Tant l’exterior com l’interior són arrebossats, enguixats i pintats.
La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera, que s’obre a la nau sense cap plec. Només hi ha un petit arc, bastant avançat, que fa d’arc presbiteral. El nivell del paviment de l’absis és més alt que el de la nau i se salva amb dos graons que hi ha a l’altura d’aquest arc. (JRR)
Bibliografia
- Pladevall-Serradesanferm, 1986, pàgs. 24, 29 i 45.