Situació
Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques.
J. Bolòs
Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes. (ACC)
Mapa: 333M781. Situació: TDG842322.
Història
En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “carta forum de Calidis”. En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes: “Raimundum Guilelmum de Calidis”, “Guilelmus Raimundus de Calidis”, etc.
Sembla que aquest castell de Caldes va pertànyer, inicialment, al vescomtat de Cabrera, però el 1240 es troba lligat al castell de Llagostera, de domini reial, com ho demostra el fet que el rei Jaume I concedís aquell mateix any tot un seguit de privilegis i franqueses als homes d’ambdós castells.
A partir de la creació de la baronia de Llagostera, l’any 1375, en passà a formar part fins a la fi del segle XVIII.
A la fi del segle XIX el castell fou enderrocat. (EPF)
Castell
Del castell, enderrocat al final del segle passat, ha arribat fins als nostres dies una construcció circular de 6 m d’alçària, situada a l’extrem sud del solar que dóna al carrer de les Termes Romanes. Es tracta d’un tipus de construcció amb una base esglaonada amb petites diferències en l’aparell, però que en general és compost per carreus quadrats, disposats en filades perfectament alineades, amb diversos tipus i quantitat de morter de calç segons els tres trams que distingim. Cal situar-ne la datació cap a la segona meitat del segle XII i el segle XIII, malgrat que els fonaments podrien correspondre a època romana.
Aquesta torre té adossat un gran llenç de mur, en direcció nord-sud, d’uns 20 m de llargada, amb un parament irregular amb abundant calç, que tapa bona part de les pedres. Aquest fet, juntament amb dues fileres d’encaixos disposats en un mateix pla, fa pensar que el mur degué ésser construït amb el sistema d’encofrat. Creiem que cal datar-lo a partir del segle XIV, ja que, al contrari que a la torre, aquí s’aprofiten materials com totxos i teules, algunes de romanes i d’altres de medievals. (ACC)
Bibliografia
- Botet i Sisó, S.D. pàg. 974; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàg. 105; Pla i Cargol, 1953, pàgs. 124-125.