Situació
Capçalera de l’església parroquial de Sant Llorenç de Maçanet, molt modificada, amb dos dels antics absis sobrealçats per una obra de fortificació.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Llorenç és al centre de la població de Maçanet de la Selva.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG777253. (JAA)
Història
L’any 1002 el comte de Barcelona-Girona, Ramon Borrell, va cedir Maçanet al vescomte Sunifred de Girona. Entre aquesta data i el 1079, que fou erigida en parròquia, es devia realitzar la construcció de l’església de Sant Llorenç; probablement entre el 1040 i el 1075, segons que es desprèn de l’estudi dels materials emprats i dels elements arquitectònics. La contribució econòmica del bisbe i el capítol de Girona comportà l’annexió del càrrec de capellà major a l’església catedral, com també la provisió de setmaners o domers. Actualment, l’església és molt malmesa, només resta, del primitiu estil romànic, un absis amb arcuacions i una absidiola. (JCH)
Església
L’església actual té diversos afegits respecte a la primitiva, que devia constar d’una nau principal i una de lateral, capçades a llevant per un absis i una absidiola amb un campanar de torre de planta quadrada al centre del mur de tramuntana. Si bé és molt modificada, l’estructura inicial és clarament visible.
Planta de l’església formada inicialment per una nau principal i una de lateral, que s’endevinen dintre d’un conjunt ampliat i modificat al llarg dels segles.
J. Recarens
A la nau principal hi ha tres arcs torals amb una imposta al punt d’arrencada de l’arc. L’absis és de semicercle llis interiorment, amb una finestra d’una sola esqueixada, i cobert amb volta de quart d’esfera. S’obre a la nau per mitjà d’un arc presbiteral, amb muntants adossats als murs laterals i acabat amb una imposta a la banda de tramuntana. Entre l’arc presbiteral i el primer arc toral, la nau principal és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. El primer arc presbiteral és de mig punt. La resta de la nau és coberta per una volta apuntada que s’encreua amb la interior, que és molt més baixa, i forma un parament vertical amb una finestra a la part superior probablement de doble esqueixada.
Al centre de la nau, al mur de tramuntana hi ha una arcada de mig punt, que a més de formar una petita capella lateral, aguanta un dels quatre murs del campanar de torre quadrada, que fins al nivell dels actuals ulls, on hi ha les campanes, és romànic, de la mateixa època que les naus. Hom hi pot entrar per una petita porta que hi ha al racó de llevant d’aquesta arcada.
Antigament hi havia hagut una porta que donava des de l’interior del campanar a fora. Al costat de llevant hi ha una nova arcada de mig punt, que dóna a una altra capella de planta quadrada, i a la cantonada sud-est s’obre la sagristia afegida al segle XVII, que s’introdueix una mica a l’absis de la nau principal. La nau lateral de migdia té la mateixa llargada que la principal, i a la unió amb l’absidiola no es veu cap tipus d’arc presbiteral o triomfal.
L’absis és llis interiorment, amb una finestra d’una sola esqueixada, espitllerada, probablement reformada. Inicialment devia ésser de planta semicircular, però ara al costat sud-est és deformat. No coneixem la causa per la qual hi fou adossada exteriorment una mena de gran contrafort massís, esglaonat.
Pràcticament tota la construcció romànica és tapada o bé sobrealçada per la part superior. Havia estat arrebossada en la seva totalitat i encara conserva una bona part del revestiment que amagava l’estructura romànica.
A la façana de migjorn, cap a ponent, resta un atri sota el qual hi ha la primitiva porta romànica, amb una ben senzilla, però elegant, decoració. Es tracta de dos pilars que sobresurten de la paret i que acaben amb dues impostes, simplement motllurades amb una mitjacanya. Arrenquen cap amunt formant a l’interior un senzill arc decorat amb dues mitjacanyes, rebaixades per una i altra cara i amb l’aresta arrodonida, i a l’exterior formant un rectangle que emmarca l’arc coronat a la part superior per una cornisa decorada amb una mitjacanya, com a les impostes.
A l’absis principal encara es conserva gairebé íntegra la decoració mural, composta per cinc grups de tres arcuacions llombardes, separats per lesenes que descansen sobre una banqueta; actualment, però, una part d’aquest absis resta amagat per la sagristia i una altra petita part per un reforç adossat a la raconada entre els dos absis. L’absis lateral només conserva una lesena i la banqueta.
Les poques zones de parament que per la mala conservació de l’arrebossat deixen veure l’aparell mostren uns carreus bastant regulars i ben ordenats, col·locats a trencajunt en filades perfectament horitzontals. Es tracta d’un edifici plenament integrat en les formes del romànic llombard del segle XI.
A la part inferior dels muntants de dos arcs torals de la nau principal hi ha dues creus de consagració. (JRR)
Escultura
Imposta de l’interior de l’església amb incisions que il·luminen una senzilla decoració geomètrica.
J. Recarens
Algunes impostes de l’interior de l’església presenten al pla inclinat incisions amb pretensions decoratives. Es tracta de línies irregulars, que en els casos més destacats configura triangles juxtaposats en diferents posicions i organitzats en dos nivells. La seva extrema rudimentarietat no aporta indicis cronològics, més que els donats per al conjunt arquitectònic. (JCSo)
Bibliografia
- Ginesta, 1972; Marquès, 1983; Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 166-167; Burón, 1980, pàgs. 308-309.