Situació
Aspecte de les restes medievals del castell que coronen un puig emboscat al nord-oest del terme.
A. Caballé
El castell de Torcafeló o Torrefellona és situat al cim d’un turó de 181 m d’altitud sobre el nivell del mar, a 1 km al sud-oest de Maçanet. Des del castell hi ha una bona panoràmica de la plana de Maçanet i d’aquesta zona de la Selva.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG768255.
Per arribar-hi cal agafar una pista a l’altura del quilòmetre 45 de la carretera que va de Maçanet a Hostalric, la qual, vorejant el turó, porta al cantó oposat al de la carretera, des d’on s’ha d’enfilar un camí, en no gaire bon estat, que mena fins al castell. (ACC)
Història
La primera notícia segura d’aquest castell és de l’any 1106, en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera; restaren exclosos del jurament el castell de Barrés, i els castells de Brunyola i Torcafeló. Cal dir, però, que alguns autors, per exemple Pere Català, han cregut que aquest castell és el mateix que en un document de l’any 1002 rep el nom de Forcadell. El castell de Torcafeló torna a aparèixer documentat en una donació del 1186, feta pel rei Alfons I a Ponç de Cabrera. Segons M. M. Costa, Pere Maçanet degué ésser castlà de la Torrefalona, com a feudatari de la família Cabrera, a mitjan segle XII. El fet que Ermessenda de Maçanet, al segle XII, es casés amb Arnau Guillem de Cartellà motivà que erròniament hom hagi identificat la força de Cartellà amb el castell de Torcafeló. (EPF)
Castell
Hom conserva actualment, d’aquest castell de Tor cafeló, una capella gòtica, dedicada a sant Jordi, que és situada a l’angle nord-est del recinte. L’edifici, que fa 9 m de llarg per 5 m d’ample i que té uns murs amb un gruix que oscil·la entre 60 i 120 cm, ha estat considerat una fortificació. El clos de muralles tanca una superfície d’uns 18 m d’ample per 25,5 m de llarg. El mur perimetral és lleugerament atalussat i té un gruix d’aproximadament 1 m. Un vall, fet a base de construir un segon mur a uns 2,5 m de l’anterior, envolta tota la muralla. El parament dels murs que formen la muralla, en alguns llocs, recorda l’aparell romànic, amb carreus de pedra escairada, disposats tendint a marcar filades horitzontals i travats amb morter de calç més aviat de pedra sorrenca. Al sector de tramuntana del mur de ponent de la muralla hi ha dues espitlleres d’una sola esqueixada. Tot sembla indicar, per la disposició dels murs en angle recte, que l’entrada del castell era a la banda de tramuntana, prop de l’angle de ponent. En un nivell una mica inferior, a tot el voltant, sembla que s’endevina la romanalla d’un segon vall. (ACC)
Bibliografia
- F. Miquel i Rosell, 1945, pàg. 430, doc. 408; M. M. Costa, 1959, pàg. 85; J. M. Pons i Guri, 1962, pàg. 17; P. Català, vol. III, 1971, pàgs. 410-415.