Situació
Fortalesa situada sobre un petit puig a tocar de la riera d’Osor; en resta una notable torre i elements dels murs que la protegien.
A. Caballé
La torre coneguda amb el nom històric de Sant Joan queda situada a l’extrem d’un contrafort, a l’esquerra de la riera d’Osor, a uns 2 km d’aquesta població. El seu emplaçament damunt un pas estret tenia com a missió el control i la defensa de l’únic accés a la vila, pel cantó de llevant.
Per arribar-hi cal deixar la carretera que va d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, un cop passat el quilòmetre 8, i travessar la riera per un pont que mena a una important serradora. En comptes de seguir cap a la dreta, que porta a la serradora, o a l’esquerra, que retorna al poble, cal enfilar un camí dreturer, en força mal estat, que passa davant una casa i per sobre d’aquesta serradora vorejant la muntanya, el camí puja per un revolt molt tancat. Aquí cal deixar el camí i seguir a peu en sentit contrari d’on hom ha vingut, per la carena del contrafort, entremig d’una espessa vegetació, fins a tocar de les restes.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG643436. (ACC)
Història
No coneixem cap notícia històrica sobre aquesta tory re, ni ningú ha donat cap raó convincent sobre el seu nom popular. Podria ser la “Torre dels Recs”, documentada des del 1310, però tampoc es pot assegurar. Pel fet que és situada en un lloc estratègic, al mig de la vall, sembla una torre de guaita. (APF)
Torre
Planta de la torre amb espitlleres.
A. Caballé
Es tracta d’un edifici quadrat amb una longitud exterior de 6,28 per 6,28 m, amb un gruix dels murs d’1,10 m i una alçada màxima actual aproximada d’uns 8 o 9 m. Devia tenir tres plantes, de les quals la que es conserva millor és la planta baixa. De les altres dues tan sols resten part dels murs del cantó de llevant i de ponent.
A la planta baixa hi ha la porta d’entrada amb una amplada interior de 125 cm, que devia acabar amb un arc, del qual manquen les dovelles; a l’interior hi havia un arc escarser. Cada una de les façanes té entre dues i tres espitlleres d’una sola esqueixada, acabades a l’exterior amb dues pedres planes verticals i dues d’horitzontals que emmarquen una obertura d’entre 12 i 6 cm, i situades arran de terra. La coberta d’aquest nivell situat a peu pla és amb volta de pedres molt descarnades i amb poca calç disposades a plec de llibre.
Al primer pis també trobem el mateix tipus d’espitlleres i gairebé la mateixa disposició que al pis anterior. A la façana principal hi ha una finestra que té a l’interior una llinda plana. Atesa la renglera de pedres que sobresortien del mur, just a sobre d’aquesta finestra, hom pensa que la coberta devia ésser de fusta.
Del segon pis, amb el mateix tipus d’espitlleres que a les altres plantes, queda tan sols l’arrencada del sostre fet també a plec de llibre, però amb més morter; les pedres són posades en sentit transversal respecte a la disposició de les de la planta baixa.
Excepte a la part superior de l’edifici, l’aparell és quasi tot d’obra de reble, amb pedres simplement tallades i gairebé sense formar filades, al mig dels murs, mentre que a les cantonades hi ha peces rectangulars més grans (20 cm d’alt per 50 cm d’ample) disposades al llarg i de través. També entorn de les espitlleres, la porta i la finestra, les pedres són més treballades i més ben posades. La diferència amb l’última part de la torre, la més alta, es basa en la mida més petita de les pedres i la diferència del color dels materials.
Dins l’àmbit rural que ens trobem, i pel tipus d’edifici que es tracta, podem considerar aquesta torre com una construcció dins un romànic tardà, del final del segle XII o del segle XIII.
Molt a prop de la torre, i seguint la carena, hi ha altres murs. Això fa pensar que no es tracta d’un element aïllat sinó que devia formar part d’unes estructures més complexes. Evidentment, la seva recuperació ha de passar per una recerca arqueològica prèvia. (ACC)