Sant Llop de Viabrea (Riells i Viabrea)

Situació

Vista del costat nord-est de l’antiga església, molt transformada al començament del segle XVII i modernament restaurada.

F. Tur

L’església de Sant Llop de Viabrea o de Sant Esteve de Viabrea es troba entre la riera de Sant Llop i la riera de Breda, a l’altura d’aquesta població i a la zona meridional del terme municipal de Riells de Mont seny.

Mapa: 365M781. Situació: 31TDG618219. (JRR)

Història

Es tracta de l’antiga parròquia rural documentada des del 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir de Sant Salvador de Breda, monestir que tenia importants propietats al seu terme. El seu origen pot ser molt més antic puix que el lloc és documentat des del 941 amb el nom de “Sabruguera de Vilabrega”.

La parròquia de Sant Esteve de Viabrea o de “Sabruguera de Viabrea”, a causa del seu escàs poblament, va passar a ser sufragània de Riells entre els segles XVI i XVIII. Al segle XVI, s’hi erigí un altar dedicat a sant Llop, que fou la causa d’aquest canvi de titular.

Pertanyia a la batllia de n’Orri dins el terme de Montsoriu i amb estreta vinculació a la resta del terme de Riells, amb la qual formava una unitat.

El 1936 va perdre un retaule gòtic tardà, dedicat a sant Esteve, sant Sebastià i sant Llop. El 1957 la parròquia passà amb Riells a la diòcesi de Girona.

El creixement del barri de l’Estació i altres sectors residencials ha fet traslladar el culte a una nova capella propera al barri de l’estació del ferrocarril de Breda. (JAM)

Església

És un edifici d’una nau rectangular, lleugerament romboïdal, capçada vers llevant per un absis semicircular allargat, molt irregular, que s’obre per mitjà d’un simple plec, exterior i interior. Té una finestra d’una sola esqueixada, rectangular a l’interior, formada per quatre carreus i espitllerada a l’exterior. Al mur de migdia hi ha dues finestres, cronològicament posteriors al primitiu edifici romànic. La de més cap a ponent té una secció en planta rectangular i l’altra és, de doble esqueixada. Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, refeta l’any 1606. A la banda de tramuntana té afegits quatre elements, que semblen una nau lateral des de l’exterior.

Tant la volta de l’absis, de quart d’esfera irregular, allargada amb un petit tram de volta de canó, com la de la nau, que també és de canó, són posteriors als murs de l’edifici, molt probablement del 1606, com la porta d’entrada. Estan construïdes amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre o sardinell, igual que la volta de la capella lateral més antiga.

Sobre la porta d’entrada hi ha una capelleta i un petit ull de bou també posteriors, i la façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls amb arc de mig punt superior.

Fa pocs anys que ha estat restaurada. A l’interior i a l’exterior hom deixà tot l’aparell vist, el qual, pel que hom pot veure almenys a les zones baixes, més probablement del primitiu edifici, és format per pedra molt irregular, gairebé sense escairar i col·locada sense ordre, llevat de l’absis, on ja s’observen unes rústiques filades horitzontals de carreus encara ben poc treballats. Tot fa pensar que l’absis podria ser una mica posterior a la nau i, o bé la part baixa d’aquest edifici podria haver estat aixecada entre els segles X i XI, o bé posteriorment, però amb una tècnica molt arcaica, tenint en compte la condició rural de la parròquia i els pocs mitjans que devia tenir. (JRR)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 42.