Situació
Únic mur que resta de l’antiga casa forta de Busquets, situada al pla, entre Riells i Breda.
V. Buron
Es situada al límit del terme de Riells, a l’extrem dels camps del mas Can Pega. Les restes de murs són dins un bosc d’alzines; abans, des d’aquest castell es devia poder albirar tota la plana de conreus lleugerament inclinada que s’estén pel contraforts del Montseny.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG615239.
Seguint la carretera que va de Breda a Riells, havent passat el límit de municipi, a mà dreta, una mica abans del mas les Agudes, hi ha Can Pega. Uns 150 m abans d’aquest mas i molt a prop de la carretera trobarem les restes de l’anomenada Torre d’en Pega. (MBM)
Història
Segons J. Coll, aquest castell, situat a l’alou ano menat Busquets, correspon tant pel nom com per la seva situació amb la Torre de Busquets. El topònim Busquets apareix, per primera vegada, en l’acta de fundació i dotació del monestir de Sant Salvador de Breda, datada el 4 de juny de 1038, “… alodium quod habemus vel tenemus in Busqueths…”. Aquesta torre és esmentada també el 1395, i l’any 1419 pertanyia als vescomtes de Cabrera. (EPF)
Casa
D’aquesta casa forta, que segurament tenia una planta quasi quadrada, podem observar bastants fragments dels murs de tramuntana i de llevant. Els panys de mur resten aixecats a l’entorn d’1 m sobre ruïnes esfondrades. El mur oriental feia uns 19,6 m de llarg, dels quals n’hi ha 6,5 d’ensorrats, a la banda més septentrional, i les restes del mur de tramuntana fan 14,5 m de llarg. Per a arribar a l’angle de llevant falten 2,3 m; en canvi, no podem calcular amb exactitud la distància que falta per a l’angle de ponent. Sigui com vulgui, la superfície edificada devia ésser d’uns 400 m2. L’amplada del mur oscil·la a l’entorn dels 105 cm.
A la paret nord, per exemple, veiem que hi havia una planta baixa, un primer pis i al damunt encara un segon pis. Als dos nivells inferiors podem veure nombroses espitlleres, que a la planta baixa tenen unes mides de 80 cm d’alt per uns 40 cm d’ample. La separació entre les espitlleres oscil·la a l’entorn d’1,25 m. Al mur de tramuntana en veiem nou al nivell inferior; al mur oriental n’hi ha unes set en cada un dels pisos.
Aquests murs, amb una alçada actual superior als 6 m, són formats per carreus poc treballats, però ben arrenglerats.
La Torre d’en Pega, on devia viure un cavaller, ara amagada entre els arbres i els esbarzers; a l’edat mitjana restava integrada en el seu entorn agrícola i tenia una posició evidentment dominant. Hom la pot datar vers els segles XII i XIII. (MBM)
Bibliografia
- J. Coll i Castanyer, 1971, pàg. 351.