Situació
Vista del costat meridional de l’església, on s’aprecia un fris d’arcuacions llombardes.
J. Recarens
Sant Llorenç és l’església parroquial del poblet de Gaserans, totalment disseminat.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG660223.
Del punt quilomètric 30,7 de la carretera C-251, de Granollers a Maçanet, surt una pista en direcció a tramuntana, la qual travessa un pont sobre la via del tren. A uns 2 km passa pel davant de l’església, que ja s’albira a la llunyania. (JRR)
Història
Aquesta parròquia rural del terme de Sant Feliu de Buixalleu, situada a la seva part meridional, a la plana del Tordera, pertanyia a l’antic terme del castell de Montsoriu i batllia de n’Orri.
L’església devia ésser una possessió del monestir de Breda des dels seus orígens, vers el 1068. El 13 de desembre de 1086 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, va consagrar una nova església que es conserva encara en part. Amb aquest motiu, l’abat Dalmau de Breda li va confirmar una sagrera o cementiri de trenta passes i els delmes i primícies. Fou sempre més una possessió de Breda, però estava subjecte als degans de la Selva i al sínode diocesà de Girona.
Per l’extrem de migjorn del seu terme passava l’antiga via romana i després camí ral, i és tradició que al “Gorg del Comte”, prop de l’antic mas de Perxistó, el 5 de desembre de 1082 fou assassinat Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes pel seu germà Berenguer Ramon II. (JCH)
Església
L’antic edifici romànic ha estat molt modificat al llarg del temps i actualment només se’n conserven restes aïllades, com són una part de l’absis actual, semicircular, probablement la zona inferior del campanar de torre, fins a les finestres, un fragment alt del mur de migjorn i un altre petit fragment del mur de tramuntana.
A l’exterior roman un sòcol molt alt sobre el qual descansaven quatre lesenes, de les quals ara només són visibles dues, si bé se n’entreveu una tercera que era dividida a la part superior amb un fris de tres grups d’arcuacions llombardes, de les quals no hi ha indicis a l’absis. Se n’han conservat, però, a la zona alta de la façana de migdia, que va del contrafort a l’arrencada de l’absis, damunt la teulada de la sagristia.
Per aquestes restes conservades de la primitiva façana lateral romànica, podem suposar que les dues façanes laterals i l’absis devien ésser decorades de cap a cap per grups d’arcuacions llombardes separats per lesenes, seguint les fórmules típiques de l’arquitectura llombarda. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 165-166.