Situació
Antiga casa forta, ara masia, que conserva el recinte murat i la base d’una torre medieval.
M. Catalán
És situada al costat de l’església de Grions, en una carena, a poca distància d’Hostalric. Al seu voltant s’estèn una zona de conreus. Venint de Girona, passat Hostalric, però abans del trencall d’Arbúcies, cal agafar una carretera a mà dreta, la qual aviat es converteix en una pista de terra. Al costat de l’església hi ha la casa forta, a prop del camí.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG677234. (JBM-JBM)
Història
Hom no pot documentar gaires notícies sobre la fortalesa de Grions. Sabem que romania sota el seu domini directe l’església parroquial de Sant Gabriel de Grions i que el 1240 el senyorejaven els castlans del veí castell de Montsoriu, els quals estaven emparentats amb la família Malla de la Plana de Vic. (EPF)
Casa
La Torre de Grions és composta d’un recinte ampli de muralles, amb una planta gairebé quadrada, i d’una construcció, una torre que dona el nom a l’edifici, situada al costat de ponent del clos. Al cantó de la torre hi ha la porta d’entrada al recinte. Actualment aquesta antiga casa forta encara és habitada.
La paret de tramuntana del recinte fa 31 m de llarg i té una alçada d’uns 8 m; a l’extrem de llevant hi ha una fractura. El pany d’aquest mur té una longitud de 28,5 m i el de migjorn fa 25 m de llarg. Al mur oriental hi ha dues espitlleres i potser n’hi havia més. El mur de migjorn ha estat molt més reformat; les parets són fetes amb pedres petites poc escairades, bombades, però ben arrenglerades. Només hi ha entremig, a una certa alçada, dues o tres filades de carreus ben escairats, que fan uns 20 cm d’alt per uns 45 cm de llarg. Les espitlleres i els caires dels murs també són fets amb pedres ben treballades.
La torre, que és situada a la part davantera de la casa forta, a la façana de ponent sobresurt del conjunt 6,15 m. La paret occidental té una longitud de 10,5 m i els seus murs fan 140 cm de gruix. Des de l’exterior hi podem veure dos nivells d’espitlleres, formades per tres carreus a banda i banda. N’hi havia una renglera a tocar de terra, representada a les tres façanes exteriors, i una altra sèrie en un nivell més elevat, visible sobretot als costats laterals i separades entre elles per uns 75 cm. Des de dins hi devia haver unes deu espitlleres al mur de llevant, tres al mur de tramuntana i cinc al mur de migjorn; moltes han estat, però, tapiades, i altres han desaparegut. L’aparell constructiu d’aquesta torre és similar al del clos de muralles: hi predominen les pedres no gaire escairades, però regulars i ben arrenglerades. A l’interior de la torre hi ha una sala coberta amb una volta lleugerament apuntada, que té una alçada d’uns 5 m. Actualment aquesta torre fa uns 8 m d’alt, tot i que per referències orals sabem que als anys trenta d’aquest segle era 2 o 3 m més alta, i tenia un pis al damunt.
Tot i que hom pugui pensar al començament, a causa d’alguns aspectes d’aquesta construcció, en una datació antiga, sembla que aquest edifici notable i força ben conservat és més aviat de cap al segle XIII. Cal cridar novament l’atenció sobre l’existència no sols d’una torre senyorial, sinó també d’un extens clos de muralles, ben conservat, que tanca una superfície de gairebé 800 m2. (MBM-JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, III, 1971, pàg. 477.