Situació
Interior de l’església; l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG709466.
Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor. (JRR)
Història
L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949. Fou reconstruïda al segle XI en ésser cedida pel propietari de la domus, Arnau Ramon, al monestir d’Amer de forma definitiva el 1381, entrant a formar part fins als nostres dies del terme municipal d’aquesta vila.
En època moderna l’edifici s’anà malmetent a causa del gradual procés de despoblament que afectà la població. A la fi del segle XIX, Manuel Bonmatí i Cendra establí una colònia tèxtil que aprofitava els corrents del Ter. El nou contingent humà que la indústria aportà va frenar la davallada demogràfica i motivà la reconstrucció de l’església; així, s’enderrocà la vella estructura romànica i se’n construí una de nova, que fou finalitzada l’any 1901. (JAM)
Església
Planta de l’església de nau sensiblement trapezial.
J. Recarens
L’edifici actual conserva en una bona part l’estruc tura inicial, tot i que aquesta resta bastant amagada pels afegits i les reformes tardanes. La planta original, que encara és ben visible, era formada per una nau rectangular, la qual es va tancant a mesura que s’acosta a l’absis, orientat a llevant; aquesta nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular. L’absis, també semicircular, s’obre a l’interior de la nau per un doble plec, i forma un profund arc presbiteral. La porta, que fou refeta, s’obre al mur de ponent, sota un cor d’estructura de fusta. L’aparell és de carreus ben escairats, que en bona part són de marbre.
L’edifici és construït dintre l’època i seguint les tècniques pròpies del segle XII. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 148-149.