Mare de Déu de Farners (Santa Coloma de Farners)

Situació

Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200; fou ampliat vers ponent en època barroca.

F. Tur

El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó.

Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG696345. (JRR)

Història

No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200. Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI.

El 23 d’abril de 1200, després de la reconstrucció endegada per Ramon de Farners, senyor del castell de Farners, el bisbe de Girona Arnau de Creixell consagrà l’església i la col·locà sota l’advocació de santa Maria.

Del primitiu temple romànic, avui encara podem observar l’absis i part dels murs laterals. (JCH-JJBR)

Acta de consagració de l’església de Santa Maria de Farners (23 d'abril de 1200)

Arnau de Creixell, bisbe de Girona, consagra l’església de Santa Maria, construïda de nou al peu del castell de Farners, pel cavaller Ramon de Farners, dintre la parròquia de Santa Coloma.

"Anno Dominice incarnationis MCC, Era MCCXXXVII, Indictione III, venit dominus Arnallus Sánete Sedis Gerundensis episcopus ad consecrandam ecclesiam in honore Sanete Dei Genitricis Mane de novo constructa in comitatu Gerundensi in parrochia Sánete Columbe ad pedem Castri de Farnerio… Raymundus de Farners miles venerabilis Sancti Hospitalis desiderio accensus assenso et volúntate Gerundensis ecclesia de suo proprio fundavit atque dotavit et ut dedicaretur humiliter ac sa pi… presenti tradidit dictus Raymundus predictae ecclesie in presentía episcopi… ac spontanea voluntate eidem obtulerat scilicet… ubicumque fiat et unum bonum campum… de Madrenes et omnem honorem quem tenet Petrus de Umali per illum ad laborationem, de quo accipiat ecclesia predicta medietatem seminis quam in tempore seminandi mittat, et totum honorem quem Guillermus Mir tenet per illum de quo donat quartum et braciaticum et I par gallinarum et totum alodium quod habet in parrochia Sancti Cucufatis de Furnels in locum qui dicitur Avelaneda, et in aliis locis quod tenetur per illum Bernardus de Lemina et Berengarius de Rosar et Guillelmus de Ulmo et Raimundus Tapitii et alii homines, et iterum in parrochia Sancti Menati de Villablerix totum illum alodium quod tenet per illum Petrus Burd de Valle Luperia et Estrader Altamir et Arnallus Faber, et Guillelmus de Cavria, et Poncius Bremundi, et in parrochia Sánete Marie de Siligia I fexam terre de que donat Raimundus Rudrig medietatem expleti et I anserem quem donat de censu pro suo campo, et in parrochia sancti Stephani de Villa Albini campum quem tenet Bernardus Savaric per illum de quo donat tascham et I par caponum pro censu. Tali videlicet racione fecit hanc donacionem ut clerici ibidem. Deum servientes habeant et teneant ac possideant omnia prescripta sine impedimento alicuius viventis. Et non liceat eis aliquid de prescripto honore dare, vendere, vel impignorare haud in emfiteusim constituere vel aliquo modo alienare. Sed sint semper sub speciali protectione et proprio domnatu regimine ac custodia Gerundensis episcopi ita ut episcopus vel eius successores non transferant… clerico reg… predicte ecclesie vel institucionem clericorum sed omnia tempore… successoribus clerici ibi stabiliantur ad Dei servicium et eiusdem Genitricis per remedium anime sue et parentum suorum… patronatu sibi vel successoribus suis in aliquo reservato. Cernens igitur Sumus Pontífex pium desiderium ac bone voluntatis prefati militis affectum in ipsa die consecracionis auctoritate pontificali comuni voto confirmavit memorate ecclesie omnia que sibi oblata sunt et ea que in futurum Deo adveniente a fidelibus habitatura est salvo iure et honore in omnibus Sanete Columbe ecclesie parroquiali in cuius pago fundata est predicta eeelesia. Preterea subdicit prefatam ecclesiam taliter dicioni sedis gerundensis ut omnibus eius institutis et percepcionibus pareat. Si aliquis in predicta ecclesia vel in rebus suis aliquam violenciam inferre vel huic pagine in aliquo contraire presumpserit excomunicacione subiaceat, Iram omnipotenti Dei incurrat et a Sanete Dei Ecclesie liminibus sequestratus cum Iuda Scariot in inferno inferiori digne satisfecit penam perpetuam paciatur. Hac scripta semper firmiter persistente. Reditus vero huius ecclesie I libram cere in cena Domini quam semper Gerundensis Episcopus accipiat. Facta est scripta VIIII kalendas madii. Signum Raimundi de Farners. Signum Berengarii filii eius qui hanc firmamus firmarique rogamus. Signum Domine Elissendis. Signum Petri Raimundi de Villa de Magno. Signum Ermessendis uxoris eius. Signum Bernardi de Sancto Martino. Signum Geraldi de Saligia. Signum Bernardi de Solario. Signum Arnaldi de Solario. Signum Petri Lombardi. Signum Egidii de Planiol. Arnallus Dei gratia Episcopus. Deodatus de Terradis impuritanensis archilevita. Signum Boncardelli presbiteri. Ego Egidius presbiter subscribo. Arnallus Bisuldunum archilevita Arnallus presbiter. Ego Gaufredus subscribo. Arnallus de Fonte… presbiter et qui hanc rogatus scripsi, clericis suprascriptis et emendatis die et anno."

Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVIII (Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales…), Olot 1889-1915, pàgs. 202-204.

J.M. Millàs i Vallicrosa i F. Rabassa i Arigós: Historia de Santa Coloma de Farners y su comarca, Santa Coloma de Farners 1951, pàgs. 53-55.


Traducció

"L’any 1200 de l’encarnació del Senyor, 1237 de l’Era, tercera Indicció, vingué el senyor Arnau, bisbe de la santa seu de Girona, per consagrar una església en honor de Santa Maria Marc de Déu construida de nou al comtat de Girona, a la parroquia de Santa Coloma, al peu del castell de Farners… Ramon de Farners, honorable cavaller del Sant Hospital, mogut pel seu desig, amb el consentiment i voluntat de l’església de Girona, la fundà i la dotà amb els seus propis béns i ara l’esmentat Ramon, amb humilitat i saviesa… la posa en mans de l’esmentada seu, en presència del bisbe, per tal que sigui dedicada… i amb voluntat espontània li fa ofrena de… onsevulla que es faci i un bon camp… de Madrenes i tot l’honor que per ell té Pere de Vimala per poder-lo treballar, del qual l’esmentada església rebrà la meitat de la llavor, que serà enviada al temps de la sembra, i tot l’honor que per ell té Guillem Mir del qual dóna el quart i el braçatge i un parell de gallines, i tot l’alou que té a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al lloc anomenat avellaneda i en altres llocs que tenen per ell Bernat de Llémena, Berenguer de Rosar, Guillem de l’Om, Ramon de Tapís i altres homes, i també a la parròquia de Sant Menna de Vilablareix tot l’alou que tenen per ell Pere Burd de Valldellop, Estrader Altamir, Arnau Fabre, Guillem de Cebrià i Ponç de Bremond, i a la parròquia de Santa Maria de Salitja una feixa de terra de l’esplet de la qual Ramon Roderia en dóna la meitat a més d’un ànec que dóna de cens pel seu camp, i a la parròquia de Sant Esteve de Vilobí un camp que per ell té Bernat Savaric del qual dóna la tasca i un parell de capons com a cens. Aquesta donació l’ha feta de tal manera que els clergues que serveixen Déu en aquell lloc tinguin, retinguin i posseeixin totes les coses esmentades sense cap impediment de ningú. I que no els sigui lícit de donar res de l’esmentat honor, ni vendre-ho, ni empenyorar-lo, ni comprometre-ho en emfiteus; ni desfer-se’n de cap manera. Ans al contrari, que estigui sempre sota la protecció especial i el domini personal del règim i custòdia del bisbe de Girona de manera que el bisbe o els seus successors no ho traspassin al clergue o institució de clergues que regeixin l’esmentada església sinó que sempre ho transmetin els seus successors i allà hi siguin establerts clergues per al servei de Déu i de la seva Mare, per a remei de la seva ànima i la dels seus pares, reservant-se d’alguna manera el patronatge per a ell i els seus successors. Veient, doncs, el summe pontífex el pietós desig i la bona voluntat de l’esmentat cavaller, amb la seva autoritat pontifical i amb l’aprovació de tothom confirmà a l’esmentada església tots els béns que li havien estat oferts i els que en el futur hauria de tenir per donació dels fidels amb l’ajuda de Déu, salvaguardant sempre en tot el dret i l’honor de l’església parroquial de Santa Coloma en el territori de la qual fou fundada l’esmentada església. A més sotmet l’esmentada església a les ordres de la seu de Girona de tal manera que obeeixi tots els seus mandats i preceptes. Si algú intentés exercir alguna violència contra aquesta església i contra les seves coses o contradir en res aquesta escriptura, que caigui en excomunió, que incorri en la ira de Déu omnipotent i que, separat al llindar de la santa església de Déu, pagui com cal a les profunditats de l’infern juntament amb Judes Iscariot i sofreixi la pena eterna. Que aquesta escriptura romangui en ferm per sempre. Tanmateix, com a renda d’aquesta església, que per la festa de la cena del Senyor sigui pagada una lliura de cera la qual rebrà sempre el bisbe de Girona.

Aquesta escriptura ha estat feta el dia novè de les calendes de maig. Signatura de Ramon de Farners. Signatura de Berenguer, el seu fill, que la signem i preguem que la signin. Signatura de la senyora Elisenda. Signatura de Pere Ramon de Vilademany. Signatura d’Ermessenda, la seva muller. Signatura de Bernat de Sant Martí. Signatura de Gerald de Salitja. Signatura de Bernat de Soler. Signatura de Pere Llombard. Signatura d’Egidi de Planiol. Arnau, bisbe per la gràcia de Déu. Deodat de Terrades, arxilevita d’Empúries. Signatura de Boncardell, prevere. Berenguer d’Arbúcies jutge ordinari… ardiaca. Jo, Egidi, prevere, ho subscric. Arnau de Besalú, arxilevita. Arnau, prevere. Jo, Gaufred, ho subscric. Arnau de Font… prevere i que l’he escrita pregat pels clergues amunt dits, els quals l’han refrendada, el dia i l’any consignats."

[Trad.: Joan Bellès i Sallent]

Església

L’actual santuari de Farners és format en gran part per una construcció barroca que fou afegida al fragment de l’església romànica que es conserva actualment.

Planta del santuari de Santa Maria que la devoció popular va fer ampliar amb una nau i creuer barroc i un gran atri a ponent.

J. Recarens

Aquest és format per un tram de la nau longitudinal, capçada vers el nord-est per un absis semicircular molt allargat, que s’hi obre interiorment per un simple plec, sense cap tipus d’arc triomfal o presbiteral. Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada amb pendent cap enfora a la part superior, i horitzontal a la inferior. Al mur sud-est es conserva la meitat exterior d’una finestra de doble esqueixada.

L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera allargada amb un tram de volta de canó, i la nau, amb una volta apuntada.

L’aparell és format per un carreu granític bastant gros, col·locat a treneajunt, amb les juntes ben amorterades, en filades perfectament horitzontals. L’interior és arrebossat i, per tant, hom no pot veure si l’aparell és diferent a l’exterior. (JRR)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVI, 1908, pàgs. 76-77; Millàs-Rabassa, 1951; Ginesta, 1972.