Situació
Torre circular d’un dels angles del castell, reforçada i revestida més tard per un altre contramur circular.
F. Tur
Aquest castell, aturonat als primers contraforts de la serralada del litoral, és situat a uns 2 km a llevant de la població de Vidreres.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG828264.
Per arribar-hi cal agafar un camí de terra davant la carretera de Vidreres en la seva unió amb la de Llagostera, que passa pel costat del club hípic, vorejant camps de conreu i després bosc, fins arribar al vessant de llevant del turó, des d’on s’enfila un petit camí que mena al castell. (ACC)
Història
Al final del segle XII, el vescomte Ponç III de Cabrera casà amb la filla del comte Ermengol VII d’Urgell, anomenada Marquesa. Davant aquesta situació es produí un conflicte entre l’esmentat vescomte i el seu cunyat Ermengol VIII, en el qual es van veure involucrats el mateix sobirà i molts nobles. Ran d’aquest fet fou redactat un document, l’any 1194, on s’esmenta el castell de Sant Iscle (“castrum Sancti Aciscli”). El motiu d’aquest document i d’un altre de coetani era signar la pau entre ambdós cunyats. L’any 1241, la possessió del castell encara era en mans dels Cabrera, tot i que Guerau V el lliurà en feu a l’orde del Temple, per tal de compensar un bescanvi fet, del castell de Mediona amb el de Vilobí. D’altra banda, el castell de Sant Iscle era part del patrimoni dels Cabrera l’any 1356, en què Pere III el Cerimoniós erigí el comtat d’Osona. (RMOG)
Castell
Es tracta d’un important baluard defensiu, de forma més aviat quadrangular, amb dependències a l’interior, molt arranades, i envoltat per un vall protegit en algun punt per murs.
Podem plantejar l’existència de dues fases de construcció clarament diferenciables. A la més antiga corresponen les restes d’una torre circular, situada a l’extrem sud-est, d’uns 15 m d’alçada, amb tres pisos i un diàmetre interior a la planta baixa d’uns 2,25 m, mentre que a la resta de plantes és d’uns 3 m. Resten encara els encaixos de les cobertes de fusta, excepte el sostre de l’últim pis, fet amb volta de pedra i amb una obertura per accedir a un mirador. Al pis intermedi hi ha dues espitlleres d’una sola esqueixada tapiades en fer un revestiment de la torre que arriba fins a mitja alçada. Coronen la torre diversos merlets amb espitlleres petites, i la porta és orientada vers migjorn. L’aparell utilitzat és irregular, amb carreus petits (10 × 15 cm) lligats amb abundant morter de calç a la part externa.
Juntament amb aquesta torre i adossades a ella hi ha restes de murs de tancament del primitiu castell, revestits també per una obra posterior, en molt mal estat de conservació. Les pedres del seu parament, desbastades i relligades amb morter de calç i sorres, tenen un to fosc degut al seu origen basàltic. D’aquesta obra primitiva es conserven també restes de la capella del castell dedicada a sant Iscle i d’una cisterna rectangular amb coberta de volta de pedra, on encara es pot veure l’encanyissat i l’entrada circular.
La segona fase comprèn aquest revestiment ja esmentat, juntament amb una torre rodona que hi ha a l’altre extrem de la torre primitiva, unides per una alta muralla atalussada, i finalment, a l’angle oposat d’aquest conjunt, les restes d’un pany de mur, en una cara també atalussat, en forma d’angle, on hi ha la porta d’entrada a la fortificació.
L’aparell visible a la part externa és fet amb grans carreus de pedres d’uns 35 per 35 cm, intercalats sovint amb filades de pedres llargues i estretes (5 × 15 cm); aquest tipus d’aparell especialment patent al revestiment de la torre d’homenatge. En alguns punts de la part interna, en desaparèixer l’obra primitiva, s’observen panys de mur totalment allisats recoberts per un abundant morter de calç, com si l’obra primitiva s’hagués utilitzat com a suport per a un encofrat. Quant a la datació de cadascuna de les fases, hom pot situar la primera entre els segles XII i XIII, i la segona (que, com ja s’ha esmentat, respon bàsicament a un reforçament de la feble construcció anterior), dins el segle XIV. (ACC)
Bibliografia
- Monsalvatje, XIX, 1908, pàg. 212; Miquel i Rosell, 1945, pàg. 434; Millàs-Rabassa, 1951, pàg. 107; Pons i Guri, 1962, pàg. 137; Els castells catalans, III, 1971, pàgs. 462-465.