Introducció
Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents. El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics. Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi. La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els seus masos, corrals, prats, terres de conreu, boscos, matolls, vinyes, oliverars, graners, molins i aqüeductes.
Drets senyorials
Els drets senyorials de l’abat, nascuts dels diplomes carolingis, van ser definitivament establerts en l’anomenat Concili de Banyoles de l’any 1086. Al principi del segle IX Lluís el Piadós havia atorgat als monjos la jurisdicció de l’ermot artigat anomenat Baniola, dret confirmat successivament a tots els abats. En virtut d’aquesta sobirania concorrien a les dietes de França i després a les corts catalanes i als concilis provincials. El terme jurisdiccional era molt vast i l’abat, com a senyor, podia imposar arbitris o gabelles als seus vasalls.
El 1190 l’abat tenia el monopoli del forn, concedit per Alfons I el Cast. Jaume I el Conqueridor concedí a l’abat Guillem de Cartellà els drets de notaria, escrivania i cúria a Banyoles (1226). Poc després (1263) la vila aconseguí el traspàs d’alguns drets abacials i s’aboliren els servatges personals i els mals usatges, però l’abat es reservà el jurament de fidelitat i homenatge dels vasalls a llur senyor, fet que aviat provocà una protesta popular contra el monestir, en la que hagué d’intervenir el rei.
La producció artesanal
Durant el segle XIII Banyoles conegué un considerable desenvolupament artesanal. Al llarg dels canals funcionaven els molins fariners de Mercadal, Guixeres, Labarut, Despuig, Brugada i Busquet, i també els de Mas Pujol i Despujol de Lió. De tota manera, les indústries de més anomenada foren les d’adobs i les tèxtils (“teixits banyolesos”). També era important el treball de la llana i del cànem. El gremi dels adobers aconseguí comprar al monestir, l’any 1253, el monopoli del roldor, per 350 sous barcelonins. Les primeres adoberies, amb el nom de “mulinos blanchers”, daten del segle XII. De la mateixa època tenim referència dels molins drapers situats a la sèquia rec Major. Aquests molins eren accionats per força hidràulica i la maquinària tenia unes maces grans (nocs) que picaven, desgreixaven i endurien els draps, i els donaven consistència. El 1263, el Mas Prat de Banyoles s’anomenava “Cal Nocaire”.
El mercat
El Mercadal de Banyoles, centre de la vida activa i comercial de la capital del Pla de l’Estany.
Galeria 35, Banyoles
El mercat, motor del desenvolupament comercial, fou important a Banyoles, ja que era un centre de comunicacions entre la muntanya, d’una banda, i l’Empordà i el Gironès, de l’altra. El mercat setmanal de Banyoles deu ser molt antic. La primera notícia documental apareix l’any 1086, en l’acta de consagració de l’església del monestir, en què se li reconeix la facultat de percebre els impostos corresponents al mercat setmanal; més tard la butlla d’Urbà II el localitza “segons costum”, al costat del recinte monacal (“Era de l’Abat”). Sembla que més endavant canvià de lloc i des del segle XIII se celebrà a la Vila Nova, a la plaça Major. Un document del 1226 distingeix entre mercats i fires. De les darreres coneixem la de Sant Martí, que durava una setmana i de la qual Jaume I concedí al monestir la facultat de cobrar la lleuda i d’altres impostos (1243). Alfons III el Benigne, l’any 1334, atorgà a l’abat Descoll i al municipi l’exclusiva del mercat en un radi d’una llegua al voltant de la vila, sota multa de 2 000 sous barcelonins, i el 1368, Pere el Cerimoniós concedí en reial privilegi les fires de Sant Martirià, del 21 al 24 de novembre.
L’hospital
El primer hospital de la comarca fou fundat per Bonit en el mateix moment en què edificà el monestir, com es pot veure en el precepte de Lluís el Piadós de l’any 822: “et receptacula pauperum aedificavit”. Aquest hospital era destinat als malalts, als pobres i als transeünts. N’era responsable el monjo infermer, a qui més tard sabem que eren assignades 144 lliures, 19 sous i diverses quarteres de blat. L’edifici era al costat d’una porta de la muralla que prengué el seu nom: Portal de l’Hospital. Diversos prohoms de la comarca feren donacions per al seu manteniment. Consta, entre d’altres, un document en què Arnau de Casadevall, d’Usall, feia donació d’una manta i cinc sous, el 1290. L’any 1306, Guillem Reixach fundà la Pia Almoina, destinada a l’ajut de pobres i orfes.
Les comunicacions
La Via Augusta, que unia Roma amb Hispània, travessava els Pirineus pel Pertús i es dirigia a Girona, Barcelona i Tarragona. De la Via Augusta partia la calçada que es dirigia a Cornellà del Terri, i en l’anomenat Pont Xetmar es dividia. El ramal dret, salvant el Terri, passava per Borgonyà, i a la Bruguera es bifurcava de nou, seguint un braçal cap al Fluvià, i passant per Esponellà, arribava fins a Figueres. L’altre braçal es dirigia a Besalú per Usall i Serinyà.
Des del Pont Xetmar, el ramal esquerre travessava el pla de la Formiga, i passant per l’indret on més tard creixeria la ciutat de Banyoles, anava a Porqueres, Vall de Campmajor, Mieres i Santa Pau, des d’on es dirigia a Vic.
La Via Annia comunicava el Pla de l’Estany amb la muntanya, passant per Besalú, Castellfollit i la Vall de Bianya, fins a Sant Joan de les Abadesses, salvant el Capsacosta.
En l’època carolíngia, durant la penetració franca, es construí la Strata Francisca. Un ramal d’aquesta calçada transcorria, segons Constans, pel terme de Banyoles, ja que en un document del 1243 s’anomenava la Strata Francisca a Mata, que seria la mateixa que des de l’època comtal fins a la moderna hauria comunicat Girona amb Besalú. El 1320 se l’anomenava Via Publica, i segons un document de l’any 1321 passava per sota els murs orientals del monestir de Sant Esteve. Ja al segle XIII tenim notícia del camí ral de Banyoles a la vila d’Amer.