Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” (“ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio”), en un alou del monestir de Banyoles. Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona. De fet a l’Atlas Històric de Catalunya (full 12.2) ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i estratègica. Així mateix, intentant de justificar aquesta situació, en la Introducció Històrica del volum IV de Catalunya Romànica, (la Garrotxa) vam proposar que el comte barceloní, a l’hora de fer fer aquesta construcció, tenia una intenció molt més ofensiva. El fet que aquest castell d’Espill tingués una situació molt més septentrional és confirmat en un document del 1182, l’acta de consagració de l’església de Porqueres; segons aquesta acta, el “montem de Speculo” era situat a ponent de Porqueres, al nord del camí que anava de Banyoles a Mieres, segurament als serrats que separen la plana de Banyoles de la de Campmajor. Cal assenyalar la rapidesa amb la qual degué ésser edificat aquest castell, si no és que s’aprofità una construcció anterior; seria molt interessant de trobar-ne les restes.