Museu Arqueològic de Banyoles

Morter

Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior. De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit. Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares. No es pot saber de quin motiu es tracta pel mal estat de conservació d’aquesta part. Els quatre centímetres superiors al voltant de tot el morter són llisos i s’hi desenvolupen prominències seguint els volums de la decoració, excepte al costat oposat al vessador, que és de secció circular.

Pel tipus de decoració sembla que aquesta peça, abans de tenir la funció de morter, havia estat un capitell, segurament romànic. Les formes que volten la base del morter fan pensar en els extrems superiors de les fulles d’un capitell amb decoració vegetal d’origen corinti; la distribució de la decoració, concentrant els volums més pronunciats a la part superior de les arestes, reforça aquesta idea. Per les mides (21 cm a la part superior) podria haver estat un capitell procedent del mainell d’una finestra geminada. (AMS)

Capitells

Capitell NRG 347

A la Pia Almoina hi ha un capitell de forma troncocònica i de factura senzilla catalogat amb el NRG 347. Horitzontalment el podem dividir en dues parts, la superior, de secció quadrada amb els costats llisos, i la inferior, de secció quadrilobulada, també sense decoració. La part superior fa 34 cm de costat, mentre que la part inferior queda reduïda a 24 cm; l’alçària és de 24 cm. Aquesta peça és feta amb pedra de Banyoles i el seu estat de conservació és acceptable.

Sobre aquest capitell hi ha un cimaci construït amb el mateix tipus de pedra, marcat amb el NRG 208; l’estat de conservació és similar al del capitell. Originàriament aquestes peces no devien estar juntes, ja que les mides superior del capitell i inferior del cimaci no coincideixen, l’àbac fa 39 cm de costat i en la part superior 59 cm. Aquesta peça tampoc és decorada, només cal remarcar la forma incurvada dels costats.

La procedència d’ambdues peces que consta en la fitxa del museu és el nucli antic de Banyoles, on s’assenyala una datació del segle XI. Malgrat això, caldria avançar aquesta data, atesa la senzillesa del treball sobre un capitell que conserva una composició de volums originària del capitell corinti. Si bé no trobem paral·lels directes amb altres capitells, caldria situar aquesta peça dins el segle XIII. (AMS)

Capitell núm. 15

Capitell catalogat amb el núm. 15 que s’exposa a la Pia Almoina de Banyoles. Realitzat amb pedra sorrenca, es conserva bé excepte la part inferior i els rostres, lleugerament gastats. Sobre quatre fulles llises hi ha el bust d’un home vestit amb una mena de túnica. El rostre és ben executat, amb cabells marcats i orelles petites. Als angles apareixen pinyes. Tot plegat mostra el treball d’un bon operari. L’àbac és simple, sense daus ni decoració. Per les mides, 21 per 21 cm de base superior i 33 cm d’alt, se situaria en la finestra d’algun edifici banyolí. Fou trobat a l’horta de Ca n’Hostenc. Pel tractament i la composició, datem aquest capitell a la darreria del segle XII o ja al XIII. (AAR)

Capitell núm. 453

Capitell d’una finestra trobat a ca n’Hostenc i conservat al Museu Arqueològic Comarcal amb el núm. d’inventari 453.

F. Tur

Capitell exposat en una sala de la Pia Almoina de Banyoles amb el núm. 453. Procedeix de l’horta de Ca n’Hostenc i per les dimensions, 21 per 21 cm en la part superior i 28 cm d’alt, correspondria també a la finestra d’algun edifici banyolí. Es conserva en bon estat i presenta una decoració vegetal amb pinyes enmig de fulles d’acant que arrenquen d’altres de més petites vinclades cap a l’exterior; a l’àbac trobem els tres daus habituals. Es considera del XII, però comparat amb altres peces del Museu d’Art de Girona, concretament dos capitells de Sant Llorenç de les Arenes(*), podria datar-se al segle XIII. (AAR)