Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís; és característica d’algunes esglésies de la comarca.
J. Moner
Situació
L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG852617.
S’hi pot accedir de dues maneres. Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals. Des de Girona és preferible desviar-se per Cornellà del Terri, on una carretera veïnal de 2,5 km que surt de dins el nucli arriba al poble de Pujals dels Cavallers. La clau de l’església es pot trobar en una de les cases veïnes. (JMC-JRM)
Història
Del lloc de Pujals dels Cavallers hi ha notícies el 1019 (escripturat Pugals), el 1129 (Puials), el 1349 (Puigalt), etc, fins al 1362, amb l’expressió definitiva de Santa Maria de “Podialibus militum”. En el fogatge del 1359, Santa Maria tenia 4 focs reials i 10 eclesiàstics. Durant el segle XIV, diversos monjos de Banyoles, com també alguns canonges de Girona, procedien de Santa Maria. (ASA)
Església
Planta de l’església amb una nau de llargada inusual que fa presumir transformacions o ampliacions d’un temple anterior.
J. Moner i J. Riera
L’església de Santa Maria de Pujals dels Cavallers és un edifici d’una nau cobert amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular capçat a llevant.
La coberta fou sobrealçada i a la nau s’obriren simètricament dues capelles; s’afegí, a més, una sagristia que tapa parcialment la part de migdia de l’absis.
L’accés al sotacobert i el campanar es realitza mitjançant una escala exterior que arrenca del costat de la porta principal a la façana de ponent.
El campanar és d’espadanya, constituït per tres pilars senzills, i cobert amb un teulat de dos aiguavessos suportat per bigues en voladís perpendiculars a la façana i encastades a cada pilar.
Al fons de l’absis s’obre una senzilla finestra de doble esqueixada la llinda de la qual, a l’interior, sembla haver estat renovada tardanament. A la banda de migdia de l’absis també n’hi ha una altra, tapada a l’interior, que actualment resta oberta dins la sagristia.
Sobre les finestres resta part d’una imposta amb motllura en cavet, que es manifesta a l’exterior. La portada és constituïda per una simple obertura amb arc de mig punt i llargues dovelles, probablement fruit d’una reforma del segle XVII. Per damunt hi ha una petita finestra amb llinda d’una peça formant un arquet de mig punt. L’obra original ha estat restaurada recentment.
L’aparell de l’absis, la façana i la meitat de ponent dels murs laterals són constituïts per filades regulars de grans carreus ben tallats, d’uns 50 × 30 cm, en general de pedra sorrenca, si bé les dovelles de la primera porta i la part interior més propera a la façana són de travertí del pla de Banyoles.
En canvi, la resta dels murs tant a l’interior com a l’exterior ofereixen un aparell de petites dimensions, irregular i d’aparença basta, d’època molt anterior a la façana i l’absis.
Aquest fet i la inusual proporció allargada de la nau fan pensar en l’existència als segles XI i XII d’una esglesiola de planta rectangular d’uns 4 × 8 m, ampliada al segle XIII amb un nou absis i una façana. Les altres reformes esmentades, entre les quals potser podria haver la renovació de la volta, són molt més tardanes, del segle XVII en endavant.
Prop de l’església s’aixeca el mas anomenat “La Torra”, que pot correspondre al solar de l’antiga família de Pujals, esmentada des del segle XI, i que si bé ha estat objecte de nombroses reformes a la base de l’angle de nord-est, hom pot observar restes de l’aparell fins i tot anteriors a aquesta època. (JMC-JRM)
Forja
Ferramenta d’època o tradició romànica que decora els batents de la porta de l’església.
F. Tur
La porta de l’església de Santa Maria de Pujals dels Cavallers conserva bona part d’una ferramenta ornamental d’aparença romànica. És formada per cinc conjunts de tiges horitzontals acabades en volutes afrontades als extrems. Tant les tiges com les espirals són planes i presenten un ample solc central.
Al llarg de la banda horitzontal s’afegeixen grups d’altres dues volutes afrontades per omplir l’espai buit. Entre conjunt i conjunt hi ha una altra tira de ferro, molt més fina i també amb solc central.
Algunes peces han estat reclavades seguint una disposició diferent segurament de l’original, com és el cas dels grups d’espirals independents de la cinta horitzontal del batent esquerre.
La diferència d’amplada dels batents, potser posteriors, dificulta saber-ne la composició, que és molt més atapeïda al batent dret perquè és més estret.
El forrellat, molt simple, és format per un gran baldó amb l’extrem corbat com el mànec d’un bastó i sostingut per tres passadors sense cap tipus de decoració.
De ferraments que segueixen la tipologia de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers, se’n conserven diversos distribuïts per la zona nord de Catalunya (vegeu l’article sobre la porta de Sant Julià de Corts en aquest volum).
La datació d’aquests treballs de ferro forjat és difícil, si més no, es pot considerar de tradició romànica. (JMAL)
Bibliografia
- Constans, 1985, pàg. 89 i Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 217.