Situació
Vista aèria del petit nucli rural, centrat per l’església de Sant Andreu, d’una gran simplicitat arquitectònica.
TAVISA
L’església de Sant Andreu és situada prop de la vora dreta del Terri, dins el nucli urbà del poble.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG874573.
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cornellà a Medinyà. Al peu de la mateixa carretera, al quilòmetre 3, es troben l’església i el poble.Les claus de l’església són guardades en una casa veïna.
Cal fer referència també al pont medieval sobre el Terri, que permetia que la carretera el travessés. Recentment, l’arranjament de la via ha comportat la construcció d’un nou pont, fet que ha millorat la visibilitat del pont medieval. (JMC-JRM)
Història
L’església de Sant Andreu fou aixecada pels monjos de Santa Maria d’Amer, tal com consta en els documents de confirmació de béns atorgats per Carles el Calb el 840 i el 860 (on apareix l’expressió “Cella Sancti Andree super fluvium Sterria”), i per Carles el Simple l’any 922, com també en la butlla atorgada al mateix monestir pel papa Climent III, el 1187, confirmant els béns d’Amer.
Dependent, en principi, del terme parroquial de Sant Cugat de Ravós, constava ja com a parròquia a partir de l’any 1372, i esdevingué seu de la Confraria de Sant Andreu. Efectivament, “Sancti Andree de Sterria” figura com a església parroquial en els nomenclàtors del bisbat de Girona del segle XIV. (ASA)
Església
Planta del temple de Sant Andreu de Terri amb l’antic àmbit del cementiri.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Sant Andreu del Terri és un edifici d’una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.
A l’angle sud-oest s’afegí una torre campanar, segurament del principi del segle XV, al qual s’accedeix mitjançant una escala exterior, a manera de contrafort lateral de la façana, si bé aquesta és d’època posterior.
La porta lateral és situada a migdia i formada per dos arcs de mig punt en degradació sense cap altra ornamentació.
Al fons de l’absis s’obre, centrada, una finestra de doble esqueixada, amb arquet monolític com a llinda, de característiques similars a la que hi ha, també centrada, al mur de ponent i al de migdia i molt propera a l’absis.
També al centre de l’absis és visible un baix relleu amb dues figures, una de les quals representa un àngel amb una ala alçada. L’altre personatge podria correspondre a sant Andreu.
L’aparell, a base de carreus de pedra sorrenca ben tallada d’uns 25 × 35 cm, és disposat en filades regulars. Però als murs laterals i a partir d’una certa alçada, s’observa un aparell més petit i no tan ben tallat, d’època anterior, que fa pensar sens dubte que procedeix de materials aprofitats d’una església anterior, si més no del segle XI.
Per les característiques arquitectòniques, el conjunt de l’edifici s’ha de situar cap al principi del segle XII o a la darreria de l’anterior.
Les restes de ferramenta de la porta semblen d’obra tardana, del començament del segle XV.
Cal notar, finalment, a la base de l’angle sud-oest, el parament format per grans carreus de pedra sorrenca, d’aspecte molt antic, en un aparell característic del que resta de la construcció anterior al segle XI, i que no poden descartar que es tracti d’un fragment de l’església pre-romànica que és esmentada en la documentació. (JMC-JRM)
Forja
Detall del forrellat de la porta, ornat amb elements de ferro forjat, que recorda el de Sant Julià de Corts.
F. Tur
A la porta d’entrada de l’església de Sant Andreu del Terri es conserven encara elements decoratius de ferro forjat de tradició romànica.
La ferramenta és composta per cinc tiges horitzontals i mitja que es depleguen als extrems en forma de volutes afrontades, petites i atapeïdes. La vora d’aquestes espirals és arrodonida i sense nervi central. El forrellat és sostingut per quatre passadors cilíndrics, dos a cada batent, forjats a la tija horitzontal i sense cap ornamentació. El braç del baldó és corbat a l’extrem com el mànec d’un bastó i hi ha representat el cap d’un animal. La boca oberta mostra una filera de dents de serra a cada mandíbula i al front, molt sobresortit, s’hi ha rebuidat els ulls. Aquest element zoomòrfic, de simbologia negativa, tenia cura de la seguretat de la porta.
De forrellats acabats en cap d’animal, en trobem sovint tant al Gironès com al Ripollès i l’Empordà (vegeu l’article sobre la ferramenta i el forrellat de Sant Julià de Corts en aquest mateix volum).
Per la simplicitat extrema dels elements d’aquesta porta, per les vores arrodonides i els passadors del baldó forjats a la tija horitzontal, cal pensar en una pervivència de formes romàniques en una època posterior. (JMAL)
Lipsanoteca
Procedent de Sant Andreu del Terri, el Museu d’Art de Girona conserva, sense exposar ni inventariar, una lipsanoteca de fusta de boix amb forma de pot cilíndric. Consta del recipient, fet en una sola peça, i d’una tapa proveïda d’un pom a la part superior. Era destinat a contenir relíquies.
La superfície és totalment llisa llevat de dos parells de línies paral·leles incises a la part superior i inferior del recipient. L’interior contenia un pergamí ja consumit, uns ossos i un lligall embolicat amb teles de color verd i vermell.
Aquesta lipsanoteca, que aparenta un treball tardà, del segle XIII, encara conserva senyals de la cera utilitzada per a segellar-la. (JVV)
Bibliografia
Constans, 1985, pàg. 90-91; Montsalvatje, XVI, 1908, pàgs 181-282; Pons i Guri, 1964-1965, pàg. 69.