Casa forta d’Espasens (Fontcoberta)

Situació

Aquest edifici, excavat parcialment durant l’estiu de l’any 1989, és situat en una carena, prop del Puig Castellar, a pocs metres de l’església de Santa Maria d’Espasens.

Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG857641.

Des de la carretera que va de Banyoles a Bàscara, poc després de passar Vilavenut, surt a mà dreta una pista que, seguint la carena cap al sud, porta a la casa forta d’Espasens, situada darrere l’església de Santa Maria. (JBH)

Història

Cal relacionar la casa forta d’Espasens (o Castell d’Espasens) amb una família de cavallers. Durant el segle XI i especialment després del 1100, hi ha diverses notícies dels senyors d’aquest lloc; alguns cal, però, no confondre’ls amb senyors d’altres indrets que rebien el mateix nom. Segons Lluís Constans, l’any 1015 hi ha un Guitard Spado, el 1049 un Ramon Arnau d’Espasens i el 1092 un Guillem Ramon. El 1119, Bernardum d’Esposen feu de marmessor de la comtessa Ermessenda. Un Ramon d’Espasens és documentat també el 1212. Sembla que és possible relacionar aquests cavallers amb els senyors de Cartellà. La cavalleria d’Espasens fou venuda per Pere III a Pere d’Usall. (JBM)

Casa

A l’esplanada que es forma dalt del puig, on es troben l’ermita i diversos masos, es podien veure restes d’uns murs enderrocats. Ulteriors treballs de neteja han permès posar al descobert la planta, més que d’un castell, d’una torre o foreia.

L’estructura de la torre és gairebé quadrada (15,75 × 13 m), amb un mur perimetral que oscil·la entre 1 i 1,25 m de gruix. Les parets són fetes amb rierencs de mida mitjana força ben escairats, lligats amb morter de calç, i formant doble parament i farciment de reble a l’interior. A la part baixa interna tenen banqueta de fonaments.

L’interior es divideix en cinc àmbits: dos a la banda de ponent, de petites dimensions, un d’uns 12 m2 de superfície i l’altre, amb una obertura segurament de punt rodó sostingudes per pilastres adossades; a la part central trobem una habitació empedrada, davant de l’entrada, que se situa a la banda sud, i al seu costat hi ha una altra estança, on s’han conservat restes d’una escala per accedir a un pis superior, oberta vers la part oriental, i que ocupa una sola nau. Aquesta sala, la més gran de la torre (45 m2), i sens dubte l’habitació principal, era coberta amb volta, sostinguda per dos arcs de travertí.

La major part del material arqueològic s’ha recuperat a l’interior d’aquesta sala i això permet documentar amb precisió el moment d’abandonament, sobretot per la vaixella fina d’importació, amb ceràmiques de Paterna i Manises (ja dins la primera meitat del segle XV), juntament amb ceràmiques melades, grolleres i comunes, material metàl·lic, piques de pedra per a guardar líquids i bombardes de pedra, que parlen de la seva funció defensiva.

Més difícil és precisar el moment de construcció de l’edifici, ja que els nivells de fundació no van aportar materials, però sembla que es podria situar en un moment alt-medieval. (JTT-PCM)

Bibliografia

• LI. Constans, 1985, pàg. 110; Els castells catalans, III, 1971, pàg. 314.