Situació
Façana de l’església amb el característic campanar d’espadanya.
A. Bramon
El poble de Riudellots de la Creu és situat al peu de la carretera C-150 de Girona a Banyoles.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG848567.
Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona; a 9 km de Banyoles (al punt quilomètric 4), a mà dreta i a uns 100 m de la carretera, i visible des d’aquesta, es troba l’església de Sant Martí. (JMC-JRM)
Història
Es tracta de la vella església parroquial de l’agregat de Riudellots de la Creu, pertanyent al bisbat i comtat de Girona, actualment substituïda per una construcció posterior.
És per primer cop esmentada l’any 1058, en la restitució de les terres de la seva parròquia per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer; el topònim emprat és el de “Sancti Martini de Rivoluti” que fa referència a les quantitats de sediment que arrossega el rierol, anomenat “Rivo David” (Revardit), quan provoca inundacions. L’any 1209, ja amb el nom de “Rivolutorum de Cruce”, s’estableix al terme parroquial l’important mas Noguer. És també esmentada el 1362 en el Llibre verd del capítol gironí i l’any 1691.
Segons la creença popular, hom identifica aquesta primigènia construcció romànica amb la propera i derruïda capella de Sant Martí Boscos, coneguda també per les invocacions a sant Pere i sant Miquel.
De l’actual edifici parroquial només es conserva part d’una inscripció epigrafiada, possiblement de l’antiga construcció romànica. (JAM)
Església
Planta de l’església amb el sector de llevant totalment modificat.
J. Moner i J. Riera
L’església de Sant Martí de Riudellots de la Creu és una construcció d’una nau rectangular amb volta lleugerament apuntada, que es presenta amb un cos adossat a la banda de llevant, la sagristia i una capella a la de ponent.
L’absència d’absis semicircular i la perfecta continuïtat del mur de migdia que integra el cos esmentat fan pensar que la seva desaparició fou deguda a una reforma. L’aparell d’aquest mur és irregular, amb pedra desbastada sensiblement rectangular i sense seguir les filades. El dels altres murs, en canvi, és regular amb carreus de pedra sorrenca.
L’obertura de capelles laterals es produeix a través de sengles arcs tardans. La nau és sobrealçada i la portalada, un senzill arc de mig punt amb muntants i dovelles de pedra de Girona, és situada al nord.
Una espadanya amb dos ulls i un tercer sobre l’eix dels anteriors cobert amb una teulada volada corona la façana principal.
La construcció s’hauria de situar entre l’acabament del segle XII i la primeria del XIII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1908, pàg. 219.