Situació
El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG794636. (APF)
Història
El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria. La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres. Aquesta família, que és el tronc dels barons de Santa Pau, es començà a cognomenar Porqueres a partir del segle XI. La història d’aquest llinatge i les seves actuacions sobre el territori del castell són conegudes fins al 1251, any en què Ramon Ademar II de Porqueres i la seva esposa Gueraula, van vendre el castell a l’abat de Banyoles, Guillem de Cartellà. Els Porqueres fixaren la seva residència a Santa Pau, i prengueren el cognom Santa Pau, mentre que el castell de Porqueres passà a poder del monestir de Banyoles, que va ampliar-ne els drets sobre el terme el 1324, any en què el rei Pere III va adquirir, per 5 000 sous, la jurisdicció civil i criminal sobre el castell i el seu terme. (MLIR)
Castell
Planta baixa del castell, avui un mas residencial; és l’única que té elements netament medievals o romànics.
J. Moner i J. Riera
Un seguit de campanyes d’excavacions, iniciades fa una vintena d’anys, va posar de manifest que el castell fou edificat sobre les ruïnes d’una antiga vila romana, que es va continuar en època visigòtica, segons es desprèn de la troballa d’un temple o edifici religiós d’aquella època, amb absis de forma heptagonal, i nombrosos enterraments. Aquests vestigis, que es troben sota el casal actual i l’envolten, no han estat conservats ni respectats com calia. El castell sembla, per tant, la continuïtat de l’antiga casa senyorial del lloc, convertida en castell o centre d’un terme malgrat que no posseeix cap element material de defensa.
Els seus baixos i murs tenen estructures medievals però la imatge que avui en resta no té cap aparença medieval. Convertit en un mas ja des de fa segles, i en residència privada en l’actualitat, res no fa pensar que hagués estat una important fortificació.
De l’estructura principal, clarament reformada al segle XVII per a assolir la tipologia de masia que llavors es consolidava, amb tres cossos i una sala central al pis, poden restar-ne elements encara del vell castell.
Així, a la planta baixa, trobem un conjunt d’arcuacions que defineixen el que podia haver estat un pati central amb escala al fons, però en qualsevol cas la seva datació és imprecisa i a més, la darrera restauració l’ha acabat de deformar. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Els Castells Catalans, III, 1971, pàgs. 255-259; I. Constans, 1985, pàgs. 107-110.