Situació
Església d’Usall, singular per l’esvelt campanar i la nau allargada que presideix un nucli de velles I importants masies.
F. Tur
L’església de Sant Cristòfol d’Usall és situada al Plade Martís.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG801665.
Per arribar-hi cal enfilar la carretera de Banyoles a Figueres, a l’inici del Pla de Martís, i al punt quilomètric 2, prendre un trencall senyalitzat a l’esquerra que en uns 800 m porta directament a l’església d’Usall. (JMC-JRM)
Història
Edificada a l’altiplà de l’Espolla, al nord de l’estany de Banyoles, l’església fou lliurada al monestir de Sant Esteve de Banyoles amb motiu de la consagració de l’església abacial, el 1086, donació que fou posteriorment confirmada en les butlles d’Urbà II (1096) i Alexandre III (1175).
El 1364 la reina Elionor vengué al monestir de Banyoles la jurisdicció d’aquesta parròquia. En el cens del 1359 tenia dos focs reials i 12 d’església. (ASA)
Església
Planta de l’església, resultat de diverses ampliacions fetes en sentit longitudinal.
J. Moner i J. Riera
L’església de Sant Cristòfol d’Usall és un edifici que ha sofert diferents ampliacions produïdes seguint l’eix longitudinal. Hom pot veure tres parts ben diferenciades, tot i que actualment, després d’haver estat restaurada, resta constituïda per una nau única situada en direcció estoest.
A la banda de ponent hi ha una nau amb volta de canó de pedra de travertí d’Espolla, ben tallada, amb carreus d’uns 15 × 20 cm i una portalada amb timpà com la de Sant Iscle de Centenys. La nau va ser regruixida exteriorment i hom tapà la porta lateral que posseïa a la banda de migdia.
Aquesta nau resta separada d’un altre cos mitjançant un arc toral, i dóna lloc a una petita nau que posseïa un absis semicircular, la base del qual és visible en el paviment.
La coberta d’aquesta nau és feta amb pedra més grollera col·locada a plec de llibre; els paraments dels murs són, en canvi, realitzats amb un aparell de carreus similars als de l’ampliació de ponent, grossos i ben tallats, col·locats en filades alternades de 20 × 35 i 30/40 × 35/45 cm respectivament.
L’exterior és recorregut per una imposta convexa motllurada que resta doblegada a la nau de llevant amb un altre motlluratge.
La nau ha estat sobrealçada i la façana de ponent és coronada per una espadanya coberta amb un petit teuladet.
Per a les característiques arquitectòniques i constructives s’ha de tractar d’obres dels segles XII i XIII. (JMC-JRM)
Escultura
Algunes de les ménsules que sostenen la cornisa de l’edifici presenten una mínima decoració esculpida, de tractament geomètric, amb un recorregut de fulles llises enrotllades cap endavant a manera de voluta. La tosquedat i senzillesa del motiu són pròpies d’una cronologia romànica, que ha d’anar en consonància amb la donada a l’edifici. (JCSo)
Bibliografia
- Constans, 1985, pàgs. 33 i 76; Monsalvatje, XVI, 1908, pàgs. 326-327.