Situació
Vista de llevant de l’església, del final del període romànic.
J. Moner
L’ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que do mina les valls de l’entorn i el pla de Banyoles, a 648 m d’altitud.
Mapa: L38-12(295). Situació: 3LTDG763624.
Per arribar-hi cal anar de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau; just a la sortida de Banyoles cal prendre la carretera senyalitzada en direcció a Pujarnol; aquesta és asfaltada en la seva major part, però el darrer tram abans de Pujarnol és una pista de terra. Abans d’arribar a aquesta localitat cal agafar un camí senyalitzat a la dreta que s’enfila fins al cim de la muntanya, al peu de l’ermita. Aquest darrer camí és dificultós per als vehicles de turisme i, per tant, és aconsellable anar-hi a peu. La caminada des d’aquest punt és d’uns tres quarts d’hora. (JMC-JRM)
Història
Aquesta capella és documentada per deixes testamentàries des del 1327, bé que el seu origen és certament més antic, com ho indica la seva obra i disposició, aprofitada i alterada en una remodelació que s’hi va fer entorn el 1727. Sembla que fou la capella castellera que ocupà el lloc d’una fortalesa, anomenada Specula, documentada el 1182. Del segle XV en endavant abunden les notícies que en parlen com a una capella del terme parroquial de Sant Cebrià de Pujarnol, on s’acudia en aplec el 28 d’agost. (APF)
Església
Planta de l’església, adossada a una construcció tardana per la banda de ponent.
J. Moner i J. Riera
L’església de Sant Patllari és formada per una nau capçada a l’est per un absis semicircular; a la banda de ponent, resta adossada a una construcció tardana.
L’edifici ha sofert reiterades renovacions i apuntalaments que es fan palesos tant a l’absis com als murs laterals, si bé al mur nord pot endevinar-se un tram de paret original amb carreus de xalió sorrenc, d’uns 25 × 30/35 cm, disposats en filades regulars.
Prop de l’absis resta una part de la volta primitiva.
La portalada, probablement refeta, és d’arc de mig punt amb dovelles grosses de pedra de travertí de Banyoles. Corona el mur de ponent una senzilla espadanya d’un sol ull.
La construcció original pot ésser obra de la darreria del segle XIII, mentre que les reformes i els reforços són de difícil datació. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Alsius, 1883, pàg. 107; Constans, 1951, pàg. 143.