Sant Martí de Campmajor (Sant Miquel de Campmajor)

Situació

L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica.

F. Tur

L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG6741640.

Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau. Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell; a 0,5 km surt també una petita carretera que porta a Santa Quitèria. La torre campanar és visible des de la carretera. (JMC-JRM)

Història

Segons l’acta de restitució de béns ordenada pel bisbe Servusdei a Banyoles, el 889, aquesta església hauria estat fundada per l’abat Elies el 844. Posteriorment, l’església de “Sancti Martini de Campo Majore” hauria conformat una part de la dotació que la comtessa Ermessenda de Barcelona féu, l’any 1019, a la canònica de Girona, amb motiu de la seva fundació, donació que fou renovada l’any 1031. Això no obstant, tornem a trobar aquesta església entre les possessions de Banyoles en les butlles del 1096 i el 1175.

A Sant Martí també tenien drets dominicals Guillem Ademar i la seva família, traspassats, d’ençà del 1157, al bisbe de Girona. (ASA)

Església

Planta en la qual els únics elements romànics són l’absis, la base del campanar i un petit sector de la nau de migdia.

J. Moner i J. Riera

De l’església romànica de Sant Martí de Campmajor resta només l’absis, una bona part del mur de migdia amb el campanar, i també la portalada. Aquesta construcció resta immersa dins l’actual església barroca, si bé, a diferència de la major part d’aquestes transformacions, aquí no es va aprofitar l’absis romànic per a situar-hi l’altar sinó que es va reconvertir en cor tot esperant de seguir ampliant l’església.

L’antiga església era d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera lleugerament apuntat. L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, d’uns 25 × 25 cm, bastant regulars, i es conserva una finestra de doble esqueixada i arc adovellat de mig punt al costat de migdia. El campanar, que ha estat sobrealçat, té una obertura amb arc de mig punt a cada càra.

La portalada, que resta aparedada sota un cobert, és un simple arc de mig punt format per grans dovelles de travertí de Banyoles.

L’època de construcció del mur i la portalada podria situar-se dins el primer terç del segle XI, i molt més avançat pel que fa a l’absis i la torre. (JMC-JRM)

Bibliografia

  • Constans, 1985, pàg. 27; Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 188-189.