Talla
Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls.
F. Tur
La col·lecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble (Corominas, Marquès, 1972, pàg. 251); també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós (Noguera, 1977, pàg. 166).
La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un objecte amb la mà dreta i té el palmell de l’altra mirant enlaire, la qual cosa ha fet suposar que devia sostenir una esfera (Noguera, id.). El setial és format per quatre columnes als angles i un respatller semicircular. La figura del Nen, amb túnica i mantell (la corona ha desaparegut), es presenta amb el gest de beneir habitual de la mà dreta, i amb el llibre a l’esquerra, lleugerament inclinat. La policromia és refeta, i les mutilacions i pèrdues són notables, com hem vist. D’altra banda, l’estil de la peça es caracteritza per la tosquedat, sobretot a la cara de Maria, i potser l’element més acusat, corona a part, siguin els plecs de la part inferior de la túnica, difícils d’apreciar a causa de la policromia.
L’esquema i els elements iconogràfics responen a una relativa normalitat, si exceptuem la possible situació de l’esfera, respecte als exemplars qualificables com a romànics. No obstant això, és difícil assolir-ne una classificació convincent, bé que hom l’ha situada en l’anomenat tipus “bizantí” (Noguera, id.). Per les condicions tècniques i estilístiques adduïdes, no és fàcil cercar paral·lels significatius: en tot cas, la rigidesa de la composició i les proporcions més aviat esveltes l’apropen a imatges com les de la Fossa d’Ullà, al Baix Empordà(*) o la desapareguda de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), si bé per l’estil i la qualitat difereixen d’aquesta que ara tractem. Tot i que ha estat considerada com una de les més antigues del bisbat de Girona (Noguera) o bé datada a la primera meitat del segle XII (Corominas, Marquès, 1972, pàg. 151), l’aire monumental del conjunt, com també els intents de fugir d’esquematitzacions visibles en els trets facials de la Mare, semblen situar-lo en moments posteriors, molt probablement al segle XIII. (JCSo)
Bibliografia
- Corominas-Marqués, 1972, pàgs. 155, 251 i fig. 155; Noguera, 1977, pàgs. 165-166.