Situació
Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG916625.
Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles.
Història
Segons F. Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de Tarradellas, vicarie Gerunde” al rei Pere el Cerimoniós. Sabem, també, que el 12 de desembre del 1280 l’infant Joan havia venut al cavaller Bartomeu Avellaneda la jurisdicció del castell d’Orriols i les dels poblats propers del Vilar i de Terradelles per 5 500 sous. Els Avellaneda, senyors d’Orriols —més endavant, a partir del segle XV, convertits en Desbac-Avellaneda per casament— continuaren en possessió del senyoriu del lloc del Vilar de Terradelles.
El topònim Sant Andreu Desvilar és consignat en una concòrdia sobre jurisdiccions reials entre els processadors del rei Martí, el bisbe de Girona, i els jurats de la ciutat de Girona.
L’església mantingué el culte fins el 1858, data en què s’hi digué la darrera missa.
Església
Croquis o planta del sector de la nau netejat i excavat pels ve’ins del lloc el 1980.
J. Badia
La neteja, i parcial excavació, de l’església de Sant Andreu, l’any 1980, posà al descobert el basament dels murs perimetrals de la nau fins a les grades del presbiteri. La capçalera ha desaparegut o es troba del tot malmesa i requeriria una excavació metòdica per a determinar-ne l’estructura. Ara és ben visible una nau rectangular de 8,70 m de llargada per 5,48 m d’amplada, amb una porta a la façana de ponent i mitjos pilars adossats al centre per a sostenir un arc toral. L’alçària d’aquests murs va d’1,90 a 0,33 m al punt més baix.
És un mur de carreus de pedra sorrenca, no gaire grossos, de forma rectangular i allargada, més ben tallats i allisats a l’exterior que a l’interior. Els carreus de les pilastres dels arcs desapareguts són força més grans i treballats amb més cura.
Tot porta a pensar que som davant d’un petit temple romànic, segurament amb absis semicircular bastit dintre el segle XII.
Després de la neteja, recentment s’hi descobrí l’àmbit de l’antic cementiri. Un pilaret amb una majòlica recorda aquest vell temple perdut per al culte des del 1858.
Bibliografia
- Monsalvatje, X, 1889, pàg. 217; Monsalvatje, XII, 1902, pàgs. 312 i 523; Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 281; Monsalvatje, XIX, 1908, pàg. 254.