Bibliografia referent al romànic del Pla de l’Estany

  • A.A.V. (Amics de L’Art vell): Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935, Barcelona 1935.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Catalunya carolíngia, II: Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, (Biografies catalanes. Sèrie històrica, núm. 1), Barcelona 1965.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Dels visigots als catalans, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1969-70.
  • Ainaud de Lasarte, Joan: Pinturas romànicas, col·l. Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957.
  • Ainaud de Lasarte, Joan: Art romànic. Guia., Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973.
  • Ainaud de Lasarte, Joan: La pintura catalana. La fascinació del romànic, Editions d’Art Albert Skira - Carroggio S.A. de Ediciones, Ginebra-Barcelona 1989.
  • Això es Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic, ed. Plaza & Janés, Barcelona, 1987.
  • Alavedra i Invers, Salvador: Les ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Egara, vol. II, Inventari de les ares, Terrassa 1979.
  • Alberch, Ramon - Aragó, Narcís-Jordi: Els jueus de les terres gironines, “Quaderns de la Revista de Girona”, núm. 1. - Guies, Girona 1985.
  • Alberch, X., Burch, J.: Elements pel coneixement de la vil·la romana de Vilablareix, “Cypssela” VII, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Generalitat de Catalunya-Diputació de Girona, Girona 1989, pàgs. 87-91.
  • Alberch, R., Clarà, J. i Roura, G.; El Gironès, la Selva, la Garrotxa, vol. 3., Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1981.
  • Alòs-Moner, Ramon d’: Inventaris dels castells catalans dels segles XIV-XVI, dins “Estudis Universitaris Catalans”, IV, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1910.
  • Alòs i de Dou, J. M. de: La casa de Cartellà. Su historia y su genealogía, Madrid 1919.
  • Alsius i Torrent, P. - Pujol i Camps, C.: Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona, Certamen de la Asociación Literaria de Gerona, Girona 1883.
  • Altés i Aguiló, Francesc Xavier: Llibres retrobats a la Col·legiata de Sant Feliu de Girona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. XXIV, Girona 1978, pàgs. 37-56.
  • Anthony, Edgar Waterman: Romanesque frescoes, Princeton 1951.
  • L’art catalan a Paris, Musée National du Jeu de Paume. Musée National des Maisons, ed. Lafitte, París, 1937.
  • El arte románico. Catálogo, Barcelona-Santiago de Compostel·la, 1961.
  • Badia i Homs, Joan: L’arquitectura medieval de l’Empordà, 3 vols., Diputació de Girona, Girona 1977-1981.
  • Badia i Homs, Joan: "El Gironès", a El nostre patrimoni, vols. 4 i 5, Caixa d’Estalvis de Girona, Girona 1987.
  • Barral i Altet, Xavier: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981.
  • Barraquer i Roviralta, Gaietà: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Barcelona 1906.
  • Bastardes i Parera, Rafael: Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 9, Barcelona 1978.
  • Bastardes i Parera, Rafael: La Majestat de Pujáis, “Quaderns d’Estudis Medievals”, núm. 9, Barcelona 1982.
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Barcelona 1847-1910 .
  • Bolòs, Jordi - Hurtado, Víctor: Atlas històrie de Catalunya, anys 759-992, “Figueres”, Barcelona 1984.
  • Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: Les sepultures excavades a la roca, “Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya”, “Annex 1 d’Acta/Mediaevalia”, Universitat de Barcelona, Barcelona 1982.
  • Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Artestudi Edicions, Barcelona v, pàgs. 263-269.
  • Bordeaux, R.: Les ferrures des portes, París 1958.
  • Botet i Sisó, Joaquim: s.d. Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, (dir. per F. Carreras i Candi), vol. II, A. Martín, editor, Barcelona.
  • Botet i Sisó, Joaquim: De Gerona a Francia, “Revista de Gerona”, II, Girona 1978, pàgs. 74-80, 111-118 i 196-208.
  • Botet i Sisó, Joaquim: Cartoral de Carles Many. Index cronològich del cartoral de la Cúria Eclesiàstica de Gerona, anomenat de Cario Magno, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona 1905.
  • Buron, Vicenç: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Col·lecció de materials 1, Barcelona 1980.
  • Buron, Vicenç: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona 1989.
  • Caballé, M.: Pujals dels Pagesos, un ejemplo de fe y obras, “Catalunya Cristiana”, núm. 111, Barcelona 1981.
  • Cabrol, F. - Leclerq, H.: Dictionnaire d’archéologie chrétienne et de liturgie, Libraire de Touzet. 1922.
  • Camós, Narcís: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona 1957 (n’hi ha una reedició del 1949).
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1974.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1975.
  • Carbonell i Esteller, Eduard: El romànic català, Edicions 62, Barcelona 1976.
  • Casanovas i Romeu, Àngels: Encenser de Pujarnol, dins Catalunya Romànica, vol. XXIII, Museu d’Art de Girona, Tresor de la Catedral de Girona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu Frederic Marès, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1988, pàgs. 102-103.
  • Els castells catalans, volumen III, Rafael Dalmau editor, Barcelona 1971.
  • Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Barcelona 1990.
  • Catalunya Romànica, vol. XXIII Museu d’Art de Girona. Tresor de la catedral de Girona. Museu Diocesà d’Urgell. Museu Frederic Marès, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1988.
  • Cid i Priego, Carlos: La iglesia de Santa Maria de Porqueres, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, núm. VIII, Girona 1953, pàgs. 187-217.
  • Cirici i Pellicer, Alexandre: L’art gòtic català, I. (Segles XIII-XIV), Edicions 62, Barcelona 1977.
  • Constans i Serrats, L. G.: ¿Transcurría por Guialbes la Via Augusta? Hallazgo de un importante documento, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. V, Girona 1950, pàgs. 223-227.
  • Constans i Serrats, L. G.: La Canònica de Santa Maria de las Olivas, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. VI, Girona 1951, pàgs. 337-345.
  • Constans i Serrats, L. G.: Los claustros del monasterio de Bañolas, “Cuadernos del Centro de Estudios Comarcales de Bañólas”, Banyoles 1952.
  • Constans i Serrats, L. G.: Documentos medievales sobre el castillo de Rocacorba, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. VIII, Girona 1953, pàgs. 251-261.
  • Constans i Serrats, L. G.: Girona, bisbat marià, Barcelona 1954.
  • Constans i Serrats, L. G.: Banyoles, Ajuntament de Banyoles, Banyoles 1981.
  • Constans i Serrats, L. G.: Diplomatari de Banyoles, 2 vols., Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Secció d’Estudis Medievals, Banyoles 1985-87.
  • Corominas i Planellas, J. M. - Marquès i Casanovas, J.: La comarca de Bañolas, “Catálogo monumental de la provincia de Gerona”, Diputació Provincial de Girona, Girona 1972.
  • Corominas i Planellas, J. M. - Marquès i Casanovas, J.: Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y del Principado de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid 1896.
  • Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’Art Català, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1985.
  • Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, dins Història de l’Art Català, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1986.
  • Dalmau i Casanovas, Jaume: Notes per a un estudi sobre els noms de lloc a Girona, Caçà de la Selva 1969.
  • Delcampo i Jordà, Ferran: Castells medievals, 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà, Figueres 1989.
  • Domènech, M. C.: El castell de Porqueres, yacimiento ibero-romano junto al lago de Banyoles, “XV Congreso Nacional de Arqueología” (Lugo 1977), 1979, pàgs. 869-878.
  • Domènech, M. C.: Mas-Castell de Porqueres, Banyoles, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982.
  • Durliat, Marcel: Arte Románico en España, ed. Juventud, Barcelona 1964.
  • Durliat, Marcel: El arte catalán, ed. Juventud, Barcelona 1967.
  • Farriol, Jaume: Banyoles vora el llac, Editorial Selecta, Barcelona 1966.
  • Font i Rius, J. M.: Cartas de población y franquicia de Catalunya, 2 vols, CSIC, Madrid-B arcelona 1969.
  • Fontseré, Eduard - Iglésies, Josep: Recopilado de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906, Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1971.
  • Fournier, G.: Chàteaux, villages et vil·les d’Auvergne au XVe siècle d’après l’Armorial de Guillaume Revel, ed. Droz, Ginebra 1973.
  • Freixas i Camps, Pere: L’art gòtic a Girona. Segles XIII i XV, Institut d’Estudis Catalans - Institut d’Estudis Gironins, Girona 1983.
  • Frigola, T. de: Santa Maria de Porqueres: església romànica, Impremta Massó, Barcelona 1974.
  • García Fernández, A. - Grabuleda i Sitjà, J.: Banyoles dins la Catalunya de fa mil anys, “Revista de Banyoles”, Suplement especial Mil·lennari de Catalunya, Banyoles 1988.
  • Gavín, J. M.: Inventari d’esglésies, vol. 11 Gironès-Selva, ed. Artestudi, Barcelona 1982.
  • Gudiol i Cunill, Josep: Mobiliari litúrgic, Vic 1920.
  • Gudiol i Cunill, Josep: De peregrins i peregrinatges religiosos catalans, “Analecta Sacra Tarraconensia”, ed. Balmesiana, Barcelona 1929.
  • Gudiol i Cunill, Josep: Nociones de arqueologia sagrada catalana, Impremta Balmesiana, Vic 1933 (1902, primera edició).
  • Gudiol i Ricart, Josep: Arte, dins Cataluña I, col. Tierras de España, Madrid 1974.
  • Gudiol i Ricart, J. - Gaya i Nuño, J. A.: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae, vol. V, ed. Plus Ultra, Madrid 1948.
  • Iglésies i Fort, Josep: El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV, “Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona”, XXXIV, López Robert editor, Madrid 1961-64 , pàgs. 249-356.
  • Jou i Parés, E.: El fet religiós en les terres gironines, Girona 1988.
  • Junyent, Eduard: Catalogne romane, 2 vols, Zodiaque, (La nuit des temps, 12-13), Abbaye Sainte-Marie de la Pierre-qui-Vire, 1960-61 .
  • Junyent, Eduard: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1975.
  • Junyent, Eduard: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1976.
  • Junyent, Eduard: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 3), Barcelona 1983.
  • Lámperez Romea, Vicente: Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII, 2 vols., Madrid 1922.
  • Lámperez Romea, Vicente: Historia de la arquitectura cristiana española en la Edad Media, vol. II, Espasa-Calpe, Madrid 1930.
  • Lámperez Romea, Vicente: Liber Feudorum Maior, a cura de F. X. Miquel i Rosell, 2 vols., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1945.
  • Marca, Pèire de: Marca Hispanica, sive limes Hispanicus, París 1688 (edició facsímil), ed. Base, Barcelona 1972.
  • Marquès i Casanovas, Jaume: Domna Ranlon, ilustre dama gerundense de mil años atrás, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XV, Girona 1962, pàgs. 317-329.
  • Marquès i Casanovas, Jaume: Descubrimiento de un epitafio del año 1003 en el templo monasterial de San Esteban, de Bañólas, “Revista de Gerona”, XVIII, núm. 59, Girona 1972, pàgs. 23-27.
  • Marquès i Casanovas, Jaume: El mil·lenari de Catalunya i Banyoles, “Revista de Banyoles”, sup. esp., Banyoles 1988.
  • Marquès, J. - Corominas, P.: Catálogo monumental de la provincia de Gerona. Bañolas, vol. 3, Diputació Provincial de Girona, Girona 1970-75 .
  • Marquès i Planagumà, J. M.: Pergamins de la mitra (891-1687). Arxiu Diocesà de Girona, Institut d’Estudis Gironins, Girona 1984.
  • Marquès i Planagumà, J. M.: Documents sobre l’església de Sant Miquel de Roca, de Crespià, “Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles”, Banyoles 1985.
  • Martorell i Peña, Francesc: Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell Peña, ordenados por Salvador Sanpere y Miquel, Barcelona 1879.
  • Merino, Antolín - La Canal, José de: España Sagrada, vol. XLIII, Imprenta de Collado, Madrid 1819.
  • Miquel i Rosell, F.: Vegeu Liber feudorum maior.
  • Miret i Sans, Joaquim: Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya. Aplech de noves i documents històries, Barcelona 1910.
  • Monreal, L. - Riquer, Martí de: Els castells medievals de Catalunya, 2 vols., Barcelona 1955-1958.
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc: Noticias históricas, 26 vols., Olot-Girona 1889-1915 .
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc: Museu d’Art. Catàleg, Diputació de Girona, Girona 1981.
  • Noguera i Massa, Antoni: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, Barcelona 1977.
  • Noguera i Massa, Antoni: La majestat de Pujals dels Pagesos, “El Bagant”, núm. 15, Banyoles 1982.
  • Nolla, J. M. - Casas, J.: Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al N.E. de Catalunya, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Generalitat de Catalunya- Diputació de Girona, Girona 1984.
  • Nolla, J. M., Tarrús, J. i Chinchilla, J.: La vil·la romana de Vilauba, “Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles”, Banyoles 1985.
  • Oliva i Prat, Miquel: Inventario de los castillos, fortalezas, recintos amurallados, torres de defensa y casas fuertes de la provincia de Gerona, “Revista de Gerona”, vol. XIII, núm. 40, pàgs. 21-24; núm. 41, pàgs. 47-62; vol. XIV, núm. 43, pàgs. 49-58; núm. 44; pàgs. 60-67; núm. 45, pàgs. 45-57; vol. XV, núm. 47, pàgs. 37-56.
  • Oliva i Prat, Miquel: La villa medieval de Pals, “Revista de Girona”, XX, núm. 66, Girona 1974, pàgs. 17-36.
  • Pagès i Paretas, Montserrat: Sant Llorenç prop Bagà, dins Catalunya Romànica, vol. XII, El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985, pàg. 298.
  • Parenti, Roberto: La Torre B, “Archeologia Medievale. Cultura materiale, in- sediamenti, territorio”, vol. XIII. 1986.
  • Pericot, L. - Oliva, M.: Actividades de la Comisaría Provincial de Excavaciones arqueológicas en Gerona en 1951, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, VI, Girona 1951, pàgs. 359-361.
  • Pijoan, Josep: El Arte Románico. Siglos XI i XII, dins Summa Artis, vol. IX, Barcelona 1944.
  • Pla i Cargol, Joaquim: La provincia de Gerona, Dalmau Carles i Plà, S.A., Girona Madrid 1945.
  • Pla i Cargol, Joaquim: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Dalmau Carles i Plà, S.A., editores, Girona 1953.
  • Pladevall i Font, Antoni: Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona 1968.
  • Pons i Gurí, J. M.: Un fogatjament desconegut de l’any 1358, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, XXX, Barcelona 1963-64 .
  • Pons i Gurí, J. M.: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XVII, Girona 1964-1965, pàgs. 5-78.
  • Puig, D.: Les excavacions de Porqueres, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, Banyoles 1976.
  • Puig i Cadafalch, Josep: Le premier art roman, París 1928.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’arquitectura romana a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1934.
  • Puig i Cadafalch, Josep: L’escultura romànica a Catalunya, vol. II, Barcelona 1952.
  • Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de i Goday, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, 4 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18 .
  • Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de i Goday, J.: Pujais dels Pagesos, “Full Parroquial”, Girona 1981.
  • Riera i Berga, Josep: El testament de Mn. Baldiri Reixach, rector d’Ollers, “Quaderns d’Estudis Comarcals de Banyoles”, Banyoles 1979.
  • Riu i Riu, Manuel: Alguns costums funeraris de l’Edat Mitjana a Catalunya, dins Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya, “Acta Mediaevalia”, Annex 1, Universitat de Barcelona 1982 .
  • Rius i Serra, J. M.: Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946.
  • Roura, Gabriel: El monestir de Sant Esteve i la reforma carolíngia, “Revista de Banyoles”, sup. esp., Banyoles 1988.
  • Salrach i Marés, Josep M.: El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l’estudi de la noblesa catalana del segle X, “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, Olot 1973, pàgs. 3-36.
  • Salrach i Marés, Josep M.: El procés deformació nacional de Catalunya (segles VIII-IX), 2 vols., Edicions 62 (Llibres a l’abast 136-137), Barcelona 1978.
  • Santaló, Miquel: El Gironès i Banyoles, Tallers Gràfics Hostench, Barcelona 1932 .
  • Serramitjana, P.: Porqueras, antiguo poblamiento junto al lago, “Revista de Gerona”, núm. 42, Girona 1968.
  • Sobrequés i Vidal, Santiago: Els barons de Catalunya, ed. Vicens-Vives, Barcelona 1961.
  • Stiennon, J.: Routes et courants de culture. Le rouleau de Guifred, comte de Cerdagne, moine de St. Michel du Canigou († 1049), “Annales du Midi”, vol. LXXXVI; 1964, pàgs. 305-314.
  • Tarrús i Galter, Josep: Fulls explicatius del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, C.E.C., Banyoles 1987.
  • Udina i Martorell, Frederic: El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1951.
  • Vayreda i Olivas, Pere: Notes d’arxiu. Un precursor del regionalisme, “Revista Setmanal Catalana”, núm. 7, Barcelona 1918.
  • Viader, F.: El castillo y el linaje de Vilademuls, “Revista de Gerona”, XIII, núm. 40, Girona 1967, pàgs. 64-68.
  • Vigué, J. - Bastardes, A.: El Berguedà, “Monuments de la Catalunya Romànica” 1, Artestudi edicions, Barcelona 1978, pàg. 252.
  • Vilardell i Baqué, Joan: Miscel·lània banyolina des de la fundació del monestir fins a la independència dels comtats, “Revista de Banyoles”, Suplement especial Mil·lenari de Catalunya, Banyoles 1988.
  • Villanueva, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vols. XII, XIII, XIV i XV, Madrid 1850-51.
  • Whitehill, Walter Muir: L’art romànic a Catalunya, segle XI, Barcelona 1974 (1941, primera edició).
  • Yarza, Joaquín: Arte y arquitectura en España, 500-1250, ed. Cátedra, (Manuales de Arte Cátedra), Madrid 1979.
  • Yarza, Joaquín: Escultura romànica, dins L’art català. Estat de la qüestió. Vè Congrés del C.E.H.A., Barcelona 1984, pàgs. 103-122.