El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV. És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P. de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells: Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (“castro et vila de Padrinaç”), de l’Espluga de Lavansa (“castro et villa d’Espluga de Lavança”), Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte. Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i l’any 1318 en el seu nom va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa.
Galceran V de Pinós va lluitar, com el seu pare, a les valls de Lavansa contra els homes del bisbat, i l’any 1358 el procurador de l’honor de Pinós anava a lliurar al rei les potestats de Josa i Lavansa. Després dels conflictes amb el vescomte de Castellbò, el 1371 Pere Galceran de Pinós va vendre les terres de Lavansa, els castells i les construccions que hi havia dins aquesta terra, al capítol d’Urgell. Abans, però, i segons un tracte fet amb el rei, havia convertit aquesta possessió en alou en canvi de convertir en feu l’alou de Josa.
Actualment el lloc de Padrinàs, al costat del Riu Fred, és deshabitat.