Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs.
La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa.
No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa, el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a l’església d’Urgell.
El 1288 una sentència arbitral arrodonia algunes clàusules d’aquest conveni segons les quals, sense l’autorització del comte, a la roca d’Arfa no es podia construir cap fortificació perquè el comte hi tenia dret de vet.
El 1385 tot el terme pertanyia al capítol de la Seu i així va continuar fins a l’extinció de les senyories.
Sembla que el castell, anomenat darrerament de Sant Genís, va quedar enrunat per diversos terratrèmols, i el 1787 el que en quedava fou enderrocat.