El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda. Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099.
Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona, a ponent amb el castell de Vilaplana, al N amb el d’Aguilar, i a migdia amb el de Ponts. L’any 1091, Arnau Bonfill, fill dels anteriors, en el seu testament llegava a Santa Maria de la Seu el castell de la Clua (com s’havia establert en la donació del 1042), amb la meitat de l’església i tota la sagrera, com també els delmes i oblacions.
En el fogatjament del 1381, la Clua figura com a possessió del bisbe d’Urgell, inclosa en la vegueria de Cervera, mentre que al segle XVII figura dins la vegueria d’Agramunt, i torna a passar a Cervera al segle XVIII, dins la nova demarcació territorial dels corregiments. No se’n coneixen vestigis que puguin ser objecte d’estudi. (MLIC)
Nota: La documentació de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell recull l’existència del castell de Bordell des de l’any 1028, en el límit de les actuals comarques de l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès. Per les afrontacions del seu terme, sembla versemblant situar aquest castell en l’indret on avui s’alça la capella de Santes Creus de Bordell, ja en el municipi de Pinell de Solsonès, i per tant fora del municipi de Bassella i de la comarca de l’Alt Urgell. (CPO)