El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern. Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern. En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué la resolució d’un conflicte establert entre els senyors d’Ogern i el bisbe d’Urgell per raó de la nominació del capellà de l’església de Sant Sadurní, o Sant Serni; els primers prometen no nomenar cap més capellà per a dita església qualificada de “seva”. El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona i l’any 1831 era dels Teixidor. La parròquia d’Ogern pertanyent al bisbat d’Urgell passà al bisbat de Solsona arran de la seva creació al final del segle XVI.