De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat.
El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa. Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana”, pel preu de 200 sous “de argento optimo espanescho”. L’any 1022, en un document de venda d’una heretat situada en el lloc de Cornellana, s’esmenta com a afrontado la “domum Sancta Eulalia”. En un altre document de venda del 1085, a l’hora d’indicar les afrontacions d’un alou situat a Sant Julià a la vall de Lavansa, s’esmenta Santa Eulàlia de Torrent —en algun document s’esmenta el torrent que ve de Santa Eulàlia—. El mateix any, en la venda d’un alou situat a Sant Martí i a Sant Pere a la vall de Lavansa, s’indica com una de les afrontacions Santa Eulàlia. Pere Udalard, en el seu testament del 1086, llegà un sou a l’església de Santa Eulàlia de Cornellana. En la donació de 1089 d’un alou situat a la vall de Lavansa, en els llocs de Sant Pere, Sant Martí de la Guardia i Sant Julià, s’especifica que afronta “ab ortu solis in ecclesia Sanctae Eulalie”. En documents referits a les esglésies de Sant Esteve i Sant Jaume de Tuixén o a la vila de Tuixén (anys, 963, 1029, 1042, 1074, 1075, 1082), l’església de Santa Eulàlia apareix com a límit de les terres o alous, motiu dels documents, situada sempre en l’orientació del terme de Cornellana.
A partir de la documentació on s’esmenta es pot establir que l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, era situada dins del terme de Cornellana. No sabem, però, si es tracta d’una església avui en dia desapareguda o l’advocació primitiva d’una de les esglésies conservades actualment en aquest terme, probablement la de Sant Andreu.