El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 (1002), 1030, 1033 i 1088.
L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse”, i l’any 1025 (o 1026), en la venda d’un alou situat al mateix terme. La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare. L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a Tedball.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò, del principi del segle XVI, el lloc de Garramos consta inclòs al primer quarter d’aquest vescomtat, i s’especifica que és de Joanot Tragó, senyor de Bellestar, que presta homenatge de fidelitat al vescomte, i té tota la jurisdicció civil i homenatge, mentre que la renda del lloc la reben els canonges de Santa Maria d’Organyà. Al segle XIX el terme era del marquès de Benavent.
El capellà de Gramós fou cridat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona durant la visita que l’any 1312 realitzaren al bisbat d’Urgell perquè informés de la seva església, a la qual no havien pogut arribar a causa del glaç i de la neu.
L’església de Sant Lliser i Sant Martí de Gramós era supeditada a la parroquial d’Adrall abans del seu abandó.