Situació
Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, a la capçalera de la qual es detecten elements pre-romànics al costat d’ampliacions i reformes del segle XII.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de la capella de Sant Miquel, o de Sant Romà, es troben a ponent dels vestigis del castell de Castellnou de Bassella, en un esperó rocallós que domina el curs del riu Segre i el traçat de l’actual carretera de Ponts a la Seu d’Urgell.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG574495.
El camí per arribar-hi és el mateix descrit per anar al castell de Castellnou de Bassella i a la casa de Can Ansamora, a uns 50 m de la qual, vers ponent, hi ha l’església. (JAA-MLIC)
Història
No es tenen notícies directes de la capella de Sant Miquel, però sí que hi ha esments relatius al lloc d’Ansamora i al seu castell en la documentació del segle XI. Per aquest motiu ens remetem a la història del castell de Castellnou de Bassella o d’Ansamora, on hom trobarà les notícies documentals sobre l’indret. (MLIC)
Església
L’església, actualment en ruïnes, era un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis lleugerament trapezoïdal, obert a la nau mitjançant un arc triomfal, d’acusada ferradura, que encara s’accentua més per la presència d’impostes aixamfranades a la seva base.
Les cobertes han desaparegut totalment, però a l’absis sembla endevinar-se l’arrencada d’una volta de canó a la part superior del mur nord. Tanmateix la coberta de la nau devia ésser resolta també amb volta de canó, segons sembla lògic atès el reforçament que tingueren els murs originals; almenys el del cantó nord fou doblat interiorment per arcs formers, dels quals només es conserva, parcialment, el més proper a ponent. El mur sud, probablement en el mateix moment del reforç interior, fou reforçat externament amb un recalçat de fonaments, que forma un acusat talús a la part baixa del mur.
Tot el mur de ponent avui ha desaparegut, com també la part ponentina del mur sud; és raonable de suposar que la porta d’entrada es trobava en algun d’aquests indrets. Es conserva, però, un fragment de mur que sembla que forma l’angle sud-oest de la nau.
Aquest punt és especialment conflictiu, per tal com, fins fa pocs anys, es conservava al mur nord, a l’angle nord-oest de l’interior de la nau, un capitell de factura geomètrica coronat per una imposta de tres cares. Per la seva posició, aquest capitell devia estar o bé mig paredat pel mur de ponent, o bé devia correspondre al suport d’un arc toral, que substituí el mur de ponent de la nau original, ampliant-la en aquesta direcció. Malgrat tot, no hi ha vestigis d’aquesta ampliació que hauria estat completament arranada i amb una estranya relació amb els vestigis de l’angle sud-oest.
Al mur nord, al seu sector de llevant, és visible la traça d’un arc obert al mur, que no s’ha de confondre amb un arc former com el que es conserva, fragmentat, al mateix mur; sembla correspondre més aviat a una capella tardana. Entre els enderrocs que omplen l’àmbit de la nau semblen endevinar-se vestigis dels murs de reforç de la nau, quan va a parar al mur de llevant.
A la façana sud es conserva una finestra, actualment de doble esqueixada, però que originàriament havia estat d’una sola esqueixada. A l’absis, del qual només es conserva el mur nord, no és visible cap finestra. Només hi ha un petit nínxol al mur esmentat.
L’aparell de les parts més antigues és de petits carreus, de forma quadrada, ben tallats, però sense polir, de pedra sorrenca molt erosionable, disposats en filades ordenades i uniformes. L’arc triomfal és realitzat amb dovelles de la mateixa factura, sense extradossar, amb juntes radials a partir del salmer. El reforç de la nau és fet amb carreus més grans, ben tallats, i disposats més acuradament, d’una pedra sorrenca més resistent a l’erosió, que fa que el seu aspecte sigui molt més polit. Aquest aparell apareix a la part baixa del mur sud, al seu reforç atalussat, i a la part alta del mur nord, a la seva meitat de ponent, on al mateix temps es conserva el ràfec format per una senzilla motllura aixamfranada.
Per la banda sud, l’església és a tocar del cingle, i prop del seu angle sud-oest es veuen traces d’una tomba antropomorfa i un solc circular, ambdós tallats en la roca.
A la testera de llevant de la nau, per sota del farciment irregular del mur, que devia correspondre als arcs formers, es conserven vestigis d’arrebossat, original, pintat amb blanc de calç.
La tipologia d’aquesta església s’avé amb les formes comunes de les esglésies anteriors al segle XI, però l’aparell dels seus murs, molt semblant al que s’observa en els vestigis del castell, s’assimila als aparells d’edificis com el del Castellot de Viver(*), o de l’església-martyrium de Santa Maria de Sorba(*). Per la seva acurada execució, als murs i l’arc triomfal sembla evident que es tracta d’una obra culta, realitzada amb molta cura. És possible que l’edifici original tingués l’absis cobert amb volta de canó, i la nau coberta amb embigat. El reforç de l’edifici correspondria a la substitució de l’embigat per una volta de canó a la nau, i la hipotètica ampliació vers ponent.
Per les seves característiques, cal pensar en una datació força reculada, del principi del segle X, o fins i tot del segle anterior, acceptant les datacions proposades per als edificis amb què podem relacionar aquesta obra, i reconsiderant la hipòtesi de Xavier Barral de suposar que aquesta església ja és un edifici romànic, que segueix una tipologia arcaica. Les reformes i els reforços palesen les fórmules constructives pròpies del segle XII. (JAA-MLIC)
Capitell
A l’angle nord-oest de la malmesa església de Sant Miquel de Castellnou de Bassella es conservava un capitell de pedra, tallat en forma piramidal invertida i que desenvolupava una decoració simple a base de faixes sobresortints (vegeu GAVíN, 1985, pàg. 39).
No té res a veure amb el capitell que X. Barral descrivia fa uns anys. Probablement es tracta de dos capitells diferents; el cert és que cap d’ells es conserva actualment al recinte de l’església. (CBS-LBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Barral, 1981, pàgs. 175 i 183; Baraut, 1982, vol. V, doc. 602, pàgs. 128-130; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 900, pàg. 31 i doc. 923, pàg. 55.
Bibliografia sobre el capitell
- Buron, (1977) 1980, pàg. 73; Barral, 1981, pàgs. 118 i 175; Gavín, 1985, pàg. 39.