Situació
Esglesiola rural, ara totalment abandonada, enmig d’uns camps de conreu prop del poble de la Clua.
ECSA - J. A. Adell
L’església de Sant Martí de la Clua es troba uns 500 m a l’W del poble de la Clua. És abandonada i adossada a un marge entre camps de conreu. Aquesta església es veurà afectada per la construcció del pantà de Rialb.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG568505.
L’itinerari per arribar a la Clua és el mateix que s’ha assenyalat en parlar de l’església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella. (JAA)
Història
No tenim coneixement de notícies documentals relatives a aquest edifici, ja que les informacions anteriors al segle XVI-XVII que fan referència a Sant Martí de la Clua pertanyen a l’actual església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella, anteriorment dedicada a sant Martí. Desconeixem si l’actual església de Sant Martí ha tingut sempre aquesta titularitat o si la rebé en produir-se el canvi d’advocació a l’església parroquial. (MLIC)
Església
Planta i secció de l’església, on s’aprecien les estructures anteriors al temple, conservades al seu mur nord.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular obert mitjançant un estret arc La J presbiteral, i coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de pilastres adossàdes als murs.
La porta, en arc de mig punt exterior, i llinda a l’interior, s’obre a la façana sud; i en aquesta mateixa façana s’obre una finestra espitllerada, d’esqueixada recta. Al mur de ponent hi ha una finestra cruciforme, i una altra finestra de doble esqueixada s’obre en el centre de l’absis.
La volta de la nau i l’arc toral tenen en el seu punt d’arrencada una filada de carreus on hi ha peces sobresortints del pla del mur, quatre en cada tram de nau i dues en l’arc toral, formant una mena d’imposta que probablement devia tenir una finalitat eminentment constructiva i que després restà com a element d’ornamentació plàstica del mur. Aquesta solució apareix en nombroses obres d’època romana, com el pont del Gard a Nimes, on es retroba aquest efecte plàstic creat pels carreus sobresortints que destaquen en el parament.
Aquest element no és l’única singularitat que presenta aquesta església, ja que en els seus paraments, fets de carreu escairat, disposat molt ordenadament, destaquen uns carreus de grans dimensions, mal treballats, que es troben al seu angle sud-oest i, especialment, formant el terç est dels murs nord i sud. En aquest sector del mur nord es troba un nínxol, com un armari, format dins el gruix del mur pels mateixos carreus, sense senyals d’ésser fruit d’una reforma, car la integració dels elements constructius és perfecta; a la part superior es conserven uns encaixos, com uns galzes, que devien suportar l’element de tancament. La presència d’aquest element constructiu, molt estrany en les esglésies alt-medievals, juntament amb la presència dels paraments de grans carreus (en els quals s’integra perfectament), i la seva relació constructiva amb la resta dels murs, fan que sigui factible la hipòtesi que l’església de Sant Martí de la Clua s’edifiqués sobre les restes d’un edifici més antic, del qual desconeixem l’estructura o la datació, aprofitant-ne unes parts de murs, que conformen el sector de llevant de la seva nau.
Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació, però el seu estat de ruïna no permet de precisar si disposava de ràfecs ornamentals.
Només una exploració arqueològica podria intentar aclarir els interrogants que presenta aquesta interessant estructura i la seva pertinença a un edifici anterior a l’església actual, que per les seves característiques hem de considerar com a obra de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent. (JAA)