Situació
Edifici de planta trapezial molt transformada, però amb elements arcaics que reclamen un estudi més aprofundit.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Miquel és situada fora del nucli urbà del Vilar de Cabó, al costat mateix de la carretera d’Organyà a Cabó, a l’entrada de la població. (JAA)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG576775.
Història
La notícia més antiga coneguda del lloc del Vilar és del 929, “in valle Nenpetano, in castro Sancti Saturnini in locum que dicitur ad ipso Villare”. Són freqüents les mencions d’aquesta vila en instruments datats entre el segles X i XI, i en ells consta, com a agregat del Vilar, I’apendicio Sancti Michaelis (1030, 1031, 1050, 1065, 1074).
El Vilar formava part, com a lloc de la vall de Cabó, del patrimoni dels Caboet i, després del matrimoni d’Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò (1185), del vescomtat de Castellbò. L’any 1075 Guitard Isarn de Caboet donava a la seva muller Gebelina, entre altres béns, l’alou de Cabó “in villa vocitata Vilar”. En el Spill… d’aquest vescomtat, publicat al principi del segle XVI, consta com el lloc del Vilar, de la batllia de Cabó, del quarter d’Organyà. Era de jurisdicció alta i criminal de la vescomtessa de Castellbò, i de jurisdicció baixa i civil del capítol de Santa Maria d’Organyà; de manera que en cas de penes pecuniàries, la meitat era per a la vescomtessa i l’altra meitat per al capítol.
L’església parroquial de Sant Miquel, esmentada l’any 1090 en el document de dedicació de l’església de Santa Maria d’Organyà, com a bé atorgat a aquesta església en la seva primera consagració del 1057, exerceix encara avui les funcions de parròquia, però dependent de l’església parroquial de Coll de Nargó. En la visita pastoral del 1758 consten com a sufragànies seves les esglésies de Sant Bernabé d’Ares i Sant Martí d’Oliva. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis rectangular, cobert amb una volta de canó, que mig parteix la finestra, d’una sola esqueixada, que s’obre a la testera de llevant. L’absis actualment és separat de la nau per un mur, que tanca completament la seva obertura, i forma un retaule pel costat de la nau, mentre que l’absis és emprat com a sagristia.
La nau acusa una planta trapezoïdal especialment deformada al costat sud, on sembla que el mur original hagués estat substituït per l’actual. Al costat interior del mur de ponent s’observa un desgruix que podria indicar l’ample del mur original. En aquest mateix mur s’obre la porta, en arc de mig punt, sobre la qual se situa una finestra de doble esqueixada, i s’alça un campanar d’espadanya, de dos ulls, molt esvelt.
Tot l’interior de l’església és profundament transformat i decorat, per la qual cosa no poden apreciar-se les seves característiques. Els paraments exteriors, especialment la façana de ponent, també són arrebossats, però en els punts on pot apreciar-se, l’aparell és de carreus allargassats, disposats regularment, amb la finestra absidal formada per peces de pedra tosca. A la façana de llevant s’observa perfectament el nivell de les cobertes originals i el sobrealçament que han patit, i plantegen interrogants el ràfec horitzontal que devia tenir el tester de llevant de l’absis.
En el seu estat actual es fa difícil precisar una filiació i una datació per a aquest edifici, però les seves característiques semblen relacionar-se amb les formes de l’arquitectura del segle X avançat, o fins i tot ja, com una forma arcaica, construïda al segle XI, si s’ha de jutjar per la seva finestra de ponent. En qualsevol cas, però, l’edifici necessitaria una exploració a fons que aclarís les seves característiques originals. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- ACU. Llibre de visites, 1758, núm. 111, fols. 14-15; Miret I Sans, 1915-16, docs. 9, 12, 43, 61, 76, 79, 93, 101, 104, 110,133,139 i 148; Tragó, 1982, pàgs. 30-34; Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 78, pàg. 171.