Situació
Els vestigis d’aquest antic poblat es troben entorn de la capella de Sant Joan.
ECSA - V. Roca
Els vestigis d’aquest poblat es troben en el mateix lloc on hi havia el castell de Montanissell. De l’antic poble de Montanissell i del castell que li feia costat solament resten uns munts de rocs.
El conjunt és situat en un turó que hi ha a la part de migdia de l’actual poble de Montanissell i que domina la vall de les Culles i del riu Fontanet.
Mapa: L 34-11(253). Situació: 31TCG561731.
S’hi va per la carretera d’Organyà a Cabó, que es deixa quasi a la sortida d’Organyà, per agafar una pista que hi ha a l’esquerra i que porta a Montanissell, al cap de 12 km. (MTV-VRM)
Història
El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Una altra notícia primerenca és de l’any 988, que el comte Borrell II de Barcelona-Urgell féu una permuta amb el bisbe Sal·la de la Seu, en virtut de la qual li cedí els seus drets dominicals. El castell de Montanissell és documentat el 996, i en els anys 1001 i 1012 la vila de Montanissell apareix sota el domini de Santa Maria de la Seu.
Alguns autors han convingut a dir que el 1030 el comte Ermengol d’Urgell va vendre l’indret a Arnau Mir de Tost, i fou un dels primers castells inscrits en el seu patrimoni; aquest fou donat a la seva esposa per raó de l’esponsalici i ella en el seu testament constatà el desig d’infeudar-lo al seu nebot Dalmau Bernat. Alguns estudis recents, això no obstant, han vinculat el topònim Montanione amb el terme de la Guàrdia d’Ares.
L’indret era una possessió dels Caboet, com ho constata el testament d’Arnau de Caboet, atorgat el 14 de gener de 1170, a favor de la seva filla Arnaua. A partir del segle XIII formà part del vescomtat de Castellbò, dins del quarter d’Organyà. (MTV-VRM)
Nucli urbà
Les ruïnes del poble són difícils d’observar a causa de la vegetació i dels munts d’enderrocs procedents d’edificacions derruïdes; malgrat tot s’aprecien basaments de murs diversos.
Les restes dels murs visibles mostren que les cases estaven disposades en diversos nivells aprofitant el vessant de l’indret. S’identifiquen amb certa claredat diverses cases molt petites, d’una sola estança, de planta rectangular i amb una sola porta d’accés.
Els murs visibles són fets amb pedres sense treballar. Hi abunda la pedra tosca portada, segurament, del fons de la vall.
Hom aprecia uns carrerons o llocs de pas, alguns dels quals són força estrets (de poc més d’1 m d’amplada) i són coberts, la majoria, per ruïnes.
L’únic que queda dret de tot el conjunt d’edificacions és l’església dedicada a sant Joan. No s’han trobat restes de la torre rodona, molt alta, que es dreçava en l’indret, la qual sabem que encara existia al segle XVI segons consta en el Spill…
Només amb un estudi arqueològic de l’indret es podria saber l’evolució del poble i quines foren les causes del seu definitiu abandonament i trasllat en un lloc proper. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 249-1 250; Tragó, 1982; Baraut, 1984-85, vol. VII, pàssim.