Situació
Perspectiva aèria del castell que defensava la solitària vall homònima.
ECSA - M. Catalán
El castell de Valldarques (o Torre de la Vila) es troba a la fondalada de la vall homònima, en la part solana, enmig d’una roureda.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG545675.
S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona. A 12 km, en un revolt a la dreta, surt un camí que va a la masia de Sobre-roca. Per sota de la casa cal agafar el camí de bast que baixa pel Grau de Sobre-roca; al peu, es pot seguir un corriol que en 15 minuts mena fins al castell. (MTV-VRM)
Història
Es documenta l’indret amb el topònim Archas en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. El 959 és consignat el grau d’Arques, tot i que el 966 el lloc ja s’esmenta com a Valle Archas. L’any 1023, com a límit de l’església de Sant Vicenç de Pinyes, és anomenat el camí que va al castell d’Arques, primera referència a la fortalesa. El terme d’Arques amb el seu castell era un domini del bisbe de la Seu. Així, en el fogatjament del 1358 consta que Vall d’Arques era del bisbe de la Seu d’Urgell i que tenia 31 focs.
Al segle XVII Valldarques era de la mensa episcopal de la Seu d’Urgell i es trobava àmpliament inclòs dins la vegueria ampla de Puigcerdà. (MTV-VRM)
Castell
Planta de les notables ruïnes d’aquesta fortalesa.
R. Sala
La resta més important de l’antic castell de Valldarques és una torre de planta circular d’uns 12 m d’alçada. El diàmetre exterior és de 630 cm, mentre que l’interior varia amb l’alçada.
La torre constava, almenys, de tres nivells. Al nivell inferior s’aprecia l’existència d’un sol espai; en aquest indret el gruix dels murs perimetrals és de 210 cm. Al nivell principal, on hi ha la porta, les parets tenen un gruix de 160 cm. Per damunt d’aquest nivell l’amplada dels murs disminueix.
Aquesta construcció, assentada damunt una roca d’uns 11 m d’alçada, fou bastida amb carreus regulars i ben escairats; a la cara exterior alguns carreus tenen unes mides, per exemple, de 25 cm d’alt per 35 cm de llarg.
La porta és situada a la part de migdia, a 6 m del sòl. Era acabada amb un arc de mig punt, però li manquen les dovelles que el formaven.
Aquesta torre és voltada per una muralla heptagonal, de 5 m d’alçada en la part més alta. És una construcció més tardana. L’amplada dels murs oscil·la entre els 70 i 90 cm. Al recinte s’hi accedeix per una porta —a la part de ponent— de 180 cm d’alt, 90 d’amplada a l’exterior i 110 cm a l’interior. És construïda amb dovelles petites, bastant allargades, i és acabada amb un arc de punt rodó.
A la part de ponent de la torre hi ha una construcció de planta rectangular. Solament en queda el pany de paret nord-oest, d’altura considerable, i uns 80 cm del mur sud-oest.
Aquest edifici constava de tres pisos. A la planta baixa hi ha sis espitlleres, disposades en dos fileres de tres. Fan 10 cm d’ample × 50 cm d’alt a l’exterior i 35 × 50 cm a l’interior. Al primer pis, a ponent, a 1 m de l’entaulament del trespol, veiem la porta; feia 120 cm d’alçada i era feta amb pedra tosca. Al segon pis hom pot veure tres espitlleres arrenglerades. També s’hi aprecia una ménsula, la qual cosa indica l’existència d’algun element que sustentava.
Els murs són fets amb carreus bastant irregulars, però molt ben arrenglerats. L’amplada de les parets varia amb l’alçada. Dins de l’espai que ocupava aquest edifici, trobem restes del que devia ser una porta interior; per la seva situació era a la planta baixa i estava construïda amb pedra tosca. (MTV-VRM)
Nucli urbà
Vista de conjunt de la torre del castell i d’un fragment del segon recinte murat.
ECSA - V. Roca
A ponent i a migdia d’aquesta sala i de la torre, aprofitant la inclinació de l’elevació que hi ha sobre el riu de Valldarques, es troben les restes de nombrosos habitacles que hi havia a l’indret.
Les cases eren edificacions molt senzilles. En general eren de planta rectangular de 5 m × 6,70 m. Gaudien d’una porta d’accés d’l m d’amplada; tret d’aquesta obertura, poques més en tenien ja que la resta de parets eren mitgeres, compartides entre dos habitatges. Els murs tenen un gruix de 60 cm, fet que indica que constaven d’una sola planta. Eren construïdes amb pedra treta del mateix indret.
Per a salvar la inclinació del terreny hi havia diversos carrers, paral·lels entre ells, de 150 cm d’amplada.
Valldarques constituïa un hàbitat de poblament concentrat al voltant d’un castell fortalesa. Gaudia d’una situació excel·lent, estratègica, a 931 m d’altitud, dominant la vall de Valldarques. Tenia camps de conreu propis i un curs natural d’aigua continu que satisfeia les seves necessitats. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 250; Buron, 1989, pàg. 44; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 382, pàg. 90.