Situació
Interior del temple amb la seva capçalera, la part més genuïna d’aquesta església.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Joan es troba al costat nord de la casa de Carreu, molt a prop de la torre circular escapçada, tot formant un conjunt tancat, del qual resta fora l’església amb el seu cementiri. El lloc és deshabitat però s’utilitza encara com a explotació agro-pecuària.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG495631.
L’itinerari per a anar-hi, és el mateix que el descrit en parlar de la torre de Carreu. (JAA)
Història
El lloc de Carreu és esmentat per primera vegada l’any 1046 com a límit del castell de Gavarra. De la seva església dedicada a sant Joan no tenim notícies documentals durant l’edat mitjana. Al Llibre de Visites del bisbat d’Urgell del 1758, dins la parròquia de Sant Sadurní de Gavarra figura la capella de Sant Joan, amb cementiri i vinculada a la casa Alsina. L’any 1904, en la reorganització parroquial del bisbat, a la parròquia de Gavarra consten dues capelles dedicades una a sant Joan i l’altra a la Degollado de Sant Joan. Actualment la capella de Sant Joan és abandonada. (MLIC)
Església
Planta de l’església, molt transformada i allargada pel sector de ponent.
J.A. Adell
Es tracta d’una església molt transformada a l’interior, per l’allargament de la nau envers ponent, la construcció d’una nova volta de canó, que unifica la part antiga amb la part ampliada de la nau, i la modificació de la capçalera, amb el tancament per un altar massís d’obra de la conca absidal original.
L’edifici original, perfectament identificable sota les transformacions i les reformes, consta d’una nau, probablement coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, actualment paredat, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral, que també s’acusa a l’exterior. El lliurament deficient del mur absidal planteja dubtes sobre l’estructura original d’aquest absis, que podria haver estat reformat. En el mur de migdia, prop de l’absis, hi ha una fornícula que la decoració impedeix d’escatir si correspon o no a l’obra original. Al fons d’aquesta fornícula és situada una finestra de doble esqueixada, que juntament amb una altra finestra de doble esqueixada, paredada i només visible per l’exterior de l’absis, i un ull de bou obert en la façana de ponent, corresponent a l’ampliació de la nau, són les úniques finestres que presenta l’església. La porta s’obre en la façana de ponent, i a sobre hi ha un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull. En el mur sud, en el sector corresponent a la nau original, hi ha una gran arcada, paredada exteriorment i en forma de fornícula a l’interior, que correspon a la porta original, que molt probablement disposava d’alguna arquivolta ornamental a l’exterior.
L’aparell és de reble, força irregular, embegut en morter de calç amb sectors on es conserva encara l’arrebossat de calç exterior, i amb carreus més polits i grossos als angles, i reble més irregular en el sector corresponent a l’ampliació.
Per la seva senzillesa, resulta difícil datar un edifici com aquest, que s’avé amb les característiques de l’arquitectura rural del segle XII, sense excloure cap altra possibilitat. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, f. 32-34; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 264; Baraut, 1982, vol. V, doc. 593, pàgs. 122-123.