Situació
A la casa de Can Serni del poble d’Estamariu, pot veure’s encara l’arrencada de l’absis d’aquesta antiga església.
ECSA - F. Tur
L’antiga església de Sant Serni era situada a la casa coneguda avui com Can Serni, a l’entrada del poble d’Estamariu, que fou construïda en el mateix emplaçament i aprofitant, possiblement, materials de l’antiga església. (JAA-MLlC)
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG785926.
Història
Les referències documentals que es coneixen de l’església de Sant Sadurní d’Estamariu es redueixen a dos documents. En el primer, de l’any 893, en la venda d’una terra a la vila d’Estamariu, s’indica entre les afrontacions el camí que porta a la domus de Sant Sadurní. L’altre, de l’any 1019, és el capbreu de les propietats llegades per la vescomtessa Sança, en el seu testament, a l’església de Santa Maria de la Seu i a la seva canònica, situades a Estamariu, on es fa referència al clos de Sant Sadurní.
La capella de Sant Sadurní o Sant Serni ja apareix com a annexa de Sant Vicenç d’Estamariu al llibre de visites de la diòcesi del 1758. (MLlC)
Església
L’estat actual de Can Serni no deixa entreveure pràcticament cap vestigi de l’antiga església, llevat d’un petit fragment de mur corbat, que coincideix amb l’inici de la corbatura de l’absis, en el seu costat nord-est.
Per fotografies del començament de segle podem conèixer, però, algunes de les característiques d’aquest edifici. Sembla que es tractava d’un edifici d’una nau, rematada per un absis semicircular, al centre del qual s’obria una finestra (en aquell moment, ja era un esvoranc). La coberta i el sostre, tant de la nau com de l’absis, ja havien desaparegut, i per tant no podem conèixer les seves característiques, però resulta lògic suposar que l’absis disposava d’una volta en quart d’esfera.
L’element més destacat d’aquest absis era la seva ornamentació, amb un fris d’arcuacions lombardes, en sèries de dues entre lesenes, que arrencaven d’un sòcol, excepcionalment alt, potser a causa del desnivell del terreny. L’aparell era de carreuons allargassats i força regulars, disposats ordenadament en filades uniformes, fent evident, amb les arcuacions, les formes característiques de l’arquitectura del segle XI. (JAA-MLlC)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 151-154; Puig I Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. II, pàg. 466; Baraut, 1979, vol. II, doc. 37, pàg. 45; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 356, pàgs. 67-71.