Situació
Petit edifici rural amb la nau allargada, objecte fa pocs anys d’una encertada restauració.
ECSA
La capella de Sant Jaume és situada al costat mateix de la carretera de Josa de Cadí a Tuixén, a uns 2 km de Tuixén. (JAA-MLIC)
Mapa: 35-11(254). Situació: 31TCG934780.
Història
La vila de Tuixén amb les seves esglésies, entre les quals consta Sant Jaume, fou llegada pel comte Borrell II de Barcelona-Urgell a Santa Maria de la Seu en el seu testament datat el 993. Aquesta donació posteriorment fou confirmada pel seu fill Ermengol d’Urgell i el seu nét Ermengol II d’Urgell. En la confirmació del 1029 realitzada per aquest darrer és on figura com a església de Tuixén Sancti Iacobi apostoli, que quedà així adscrita al capítol de la catedral de la Seu d’Urgell, i de la qual no s’ha localitzat cap més notícia ni esment documental.
Actualment a Sant Jaume de Tuixén, malgrat estar oberta al culte, sols se celebren actes religiosos de manera eventual. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un plec que forma l’arc presbiteral. La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb voltes a carpanell, molt rebaixades.
La porta s’obre actualment en la façana de ponent, en arc rebaixat, i en la façana sud s’obre una finestra d’una sola esqueixada, mentre que l’absis no presenta cap obertura.
L’aparell presenta abundància de carreus de pedra tosca, ben escairats, disposats en filades uniformes i irregulars. Al mur nord s’observa un notable canvi d’aparell, com si la part alta fos refeta. És possible que aquesta refacció s’hagi de relacionar amb la forma dels arcs absidals i la mateixa coberta de l’absis, que segueix el carener de la nau, posant en evidència una important reforma de les parts altes de l’edifici, i que molt probablement fou contemporània a l’allargament que patí la nau, vers ponent, moment en què s’obrí una porta en la façana nord. L’any 1983 l’església tingué obres de restauració que desmuntaren aquest allargament de la nau, deixant les seves parets a l’alçada d’un banc, i retornant la capella a la seva dimensió inicial, obrint-hi una nova porta en el mur de ponent.
A desgrat de les reformes, que modificaren profundament el seu aspecte original, es pot considerar aquest edifici com una obra rural, construïda dins el segle XII, o potser a la fi del segle anterior. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Baraut, 1981, vol. IV, doc. 425, pàgs. 129-130.