Situació
Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell. (JAA-MLIC)
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG740786.
Història
El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i Galceran de Pinós, on el primer concedeix a aquest la potestat de dits castells. Aquest castell i lloc de Sant Romà seria, doncs, Sant Romà de Sisquer; i més quan, l’any 1313, Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, requerí al comte d’Urgell el retorn de les potestats de certs castells i llocs de la vall de Lavansa, entre els quals consta el castro et villa de Sisquer, que Pere Galceran de Pinós tenia en feu. Castell i lloc que degué formar part dels castells de la vall de Lavansa venuts per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell l’any 1371.
La vila de Siscer apareix en l’inventari de béns que el difunt Guillem B. de Prullans tenia a la vall de Lavansa, document datat entre els segles XI i XII.
Sant Romà de Sisquer consta en les relacions dels segles XVI al XX com a església sufragània de Sant Martí de Lavansa. En la visita del 1575 s’especifica la necessitat d’adobar l’església perquè no hi entri l’aigua, de fer tancadura amb clau per a la porta de l’església i d’adquirir vestidura nova per celebrar missa. L’any 1758 es diu que l’església no té cementiri propi i els seus parroquians eren enterrats a Sant Julià de Pera.
Actualment l’església de Sisquer té culte i està supeditada a la parroquial d’Adraén. (MLIC)
Església
Planta de l’església, avui dia amb la volta malmesa.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que arrenquen, sense pilastres, a uns 2,5 m d’alçada. L’absis s’obre a la nau mitjançant un simple plec que forma l’arc presbiteral de mig punt, que arrenca d’una senzilla imposta bisellada.
La porta actual, molt matussera, s’obre en la façana nord, l’única que queda lliure d’edificacions afegides, i tant aquesta part de l’edifici com l’absis són assentats sobre una alta peanya de roca, retallada per l’assentament de la construcció.
Interiorment només és visible una finestra, un ull de bou, situat en la façana nord, que malmet part del brancal de l’arc presbiteral. Al centre de l’absis, i només visible exteriorment, hi ha una altra finestra, original, de doble esqueixada.
L’exterior és totalment orfe d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura en cavet que forma el ràfec de la coberta absidal, i sobre el mur de ponent se situa un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.
El parament, només visible en les façanes de l’absis i del mur nord, és format per grans carreus ben tallats, i disposats molt ordenadament, en l’absis i part baixa del mur nord, mentre que la part alta d’aquest mur es presenta molt alterada i amb un desordenat aparell de carreu i reble.
La coberta ha desaparegut, i en la vertical de la porta hi ha un arbre, les arrels del qual travessen la volta i pengen a l’interior de l’església.
Tot l’interior és encalcinat, cosa que no permet escatir on és situada la porta original, o l’existència d’altres obertures. Tanmateix, en un sector del brancal nord de l’arc presbiteral on ha caigut l’enguixat, s’observen vestigis de pigments que no es pot descartar que corresponguin a l’època medieval.
Per les seves característiques cal considerar aquesta església com una obra de la plenitud del segle XII. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fols. 26–27; ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 186–190; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 181–182; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 260–1 261; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 305, pàgs. 133–134, doc. 1 306, pàgs. 134–135, doc. 1 352, pàgs. 176–177 i doc. 1 417, pàgs. 229–230.