Situació
Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població.
ECSA - A. Villaró
Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí.
Mapa: 35–11(254). Situació: 31TGC777792.
Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí. Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble.
Història
Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós. El 1277 el castell és mencionat en el testament de Galceran III. Posteriorment fou infeudat a Maimó de Josa el 1313 per Pere II Galceran de Pinós. Poc temps abans, la potestat del castell de Fórnols i la d’altres fortaleses de la vall de Lavansa fou requerida al comte d’Urgell per part del cavaller Pere de Santa Eulàlia. La possessió d’aquesta castlania fou objecte de sovintejats conflictes durant el segle XIV.
En el fogatge del segle XVI, Fórnols apareix vinculat al capítol de la Seu d’Urgell.
Castell
Les restes més visibles del castell són una cantonada, avui mig desfalcada, d’una antiga construcció que devia fer, en la part superior, 10 × 6’50 m. L’estructura s’aferma a una roca. Els carreus, de pedra calcària, molt ben treballats amb maceta, no són gaire grossos —una mitjana de 35 × 20 cm— però estan disposats amb gran regularitat, si bé han estat desplaçats en força indrets per panys de paret molt irregulars, sens dubte posteriors. El gruix del mur és d’uns 80 cm. La resta de murs estan integrats en construccions veïnes. Les restes més antigues, les podem datar cap als segles XII o XIII.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 245; Serra i Vilaró, 1989, pàgs. 99, 129–30, 420, 425, 134, 136 i 425.