Situació
Vista de la capçalera amb l’absis en primer terme.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Jaume, també coneguda com a Sant Marc, o la Mare de Déu de Sant Jaume, es troba totalment isolada en uns camps abandonats. S’hi accedeix des de Fórnols per una pista d’uns 3,5 km en direcció W, o des de la carretera de Sorribes a Tuixén, per una pista a l’altura de les cases de Montargull. (JAA-MLIC)
Mapa: 35–11(254). Situació: 31TCG762778.
Història
L’ermita de Sant Jaume, situada actualment dins del terme de Fórnols del Cadí, es pot identificar amb l’“altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia constructa permanet in pago Corneliani”, altar sobre el qual es publicà el testament sacramental de Pere Guillem de 1072. No s’ha pogut localitzar cap més notícia ni referència documental d’aquesta capella oberta encara al culte i on se celebra un aplec el dia de Sant Jaume. (MLIC)
Església
És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un simple plec que forma l’arc presbiteral. Aquest, i la conca absidal, arrenquen d’una senzilla imposta bisellada que recorre tot el semicilindre de l’absis.
La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també, prop de l’angle sud-est s’obre una finestra de doble esqueixada, com la que se situa al centre de l’absis, malgrat que aquesta darrera és paredada interiorment. A la façana de ponent s’obre una altra finestra de forma quadrada, més tardana, i aquest mur és coronat amb un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’església fou ampliada pel costat nord, i sobrealçada amb la construcció d’un edifici per a habitatge, avui totalment arruïnat.
Els murs de la nau són construïts amb un aparell de carreu, en filades uniformes i regulars, mentre que el cos absidal fou construït amb un aparell de carreus ben tallats i polits que formen un senzill ràfec bisellat en la coberta de l’absis.
Aquesta diferència d’aparell no s’ha d’entendre com un signe de diferenciació en el temps de construcció de les dues parts de l’edifici, sinó que aquest presenta una gran unitat de concepció i execució, amb un accentuat refinament en la part absidal, on es palesen més clarament les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII, moment en què cal situar la seva construcció. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1930–50, vol. III, pàg. 222; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 843, pàgs. 199–201.