Situació
Vista de les seves malmeses ruïnes des del sector nord-oest.
ECSA – J.A. Adell
L’antic poble d’Auses, avui desaparegut, era situat en el lloc on actualment hi ha el mas d’Auses, reconstruït recentment, en un sortint a l’esquerra del riu de la Guàrdia, en el camí que va de Trejuvell a la Guàrdia d’Ares; aquest camí passa per sobre de l’indret on hi havia la nau de l’església de Sant Sadurní. (JAA)
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG566837.
Història
Es té notícia que l’any 1078 el comte Ermengol IV d’Urgell donà al comte de Pallars, Ramon V, a la seva muller Valença i al seu fill Arnau, els castells de la Guàrdia, de Montanissell, de Malgrat i d’Auses, escrit Ossas. El lloc d’Osas, possessió del vescomtat de Castellbò, era integrat en la batllia de la Vall d’Aguilar del quarter de Castellbò i, segons el capbreu de 1493–94 d’aquest vescomtat, el lloc ja era deshabitat. En el cens del 1860 el lloc és esmentat com a mas.
El capellà d’Osas, del deganat d’Urgellet de la diòcesi d’Urgell, apareix en el llibre de la dècima d’aquest bisbat de l’any 1391. Per tant, es pot deduir que el poble fou abandonat en el període establert entre el 1391 i el 1493. (MLIC)
Església
De l’antiga església de Sant Sadurní d’Auses només es conserva un llenç de mur d’uns 15 m de llarg, que sembla correspondre a la façana sud de la seva nau, per tal com en el seu extrem de ponent es conserva una cantonada, i l’inici del mur oest. És per aquest motiu que cal suposar que la nau de l’església era situada en el lloc de la carretera actual.
No es conserven altres vestigis que permetin determinar les característiques de l’església original, o la localització del seu accés —que possiblement s’efectuaria per la façana de ponent— ni sobre les seves obertures, llevat d’una finestra d’una sola esqueixada situada en el mur conservat.
L’aparell és de carreu, alternat amb reble, amb peces més grans i triades a la cantonada, i tot i que és difícil precisar una datació o filiació, per la tècnica constructiva hom diria que és del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 281; Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàg. 1 246; Tragó, 1982, pàgs. 16–18; Pagès, 1984, pàg. 152.