Situació
Sector oriental de la fortificació, molt malmesa i coberta de runes.
ECSA – A. Villaró
Les restes d’aquestes construccions són situades al capdamunt del poble dels Castells.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC499848.
La carretera Noves-Gerri passa per Taús i pels Castells, abans de davallar cap al Pallars. Les restes de les fortificacions dels Castells són a la part alta del poble, partides per una construcció moderna.
Història
El castrum de Castels apareix en un document de donació de castells d’Ermengol VII al bisbe d’Urgell Bernat Sanç, el 1159. Formava part de la comdoria de Taús, senyoria dels Caboet des que Arnau de Caboet es casà amb Ermengarda de Taús. En morir Arnau de Caboet, entre el 1170 i el 1180, el bisbe d’Urgell concertà el matrimoni de la seva filla, Arnaua, amb Bertran de Tarascó. Tingueren un fill, també de nom Bernat, que fou protagonista d’una transacció sobre el castell dels Castells amb els senyors de la comdoria. Bernat i Pere d’Orcau haurien de tenir-hi tres homes cadascun. Posteriorment Arnaua Caboet es casaria amb Arnau de Castellbò, el 1185. Ermengarda de Taús, senyora de la comdoria, va fer-ne donació a Arnau, el seu gendre, moment en què passà a formar part del patrimoni del vescomtat de Castellbò. En una concòrdia entre Arnau de Castellbò i Ermengol VIII d’Urgell, el primer rebia en feu del segon els Castells. Roger Bernat II de Foix adquiriria els drets dels Orcau, el 1220, sobre les fortaleses de la comdoria, pel preu de 3 000 sous melgoresos.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, el lloc de Castells era inclòs a la batllia de Taús del quarter de Castellbò.
Castell
Hi ha dues construccions, no gaire allunyades l’una de l’altra. Totes dues, encara que no mostrin clarament avui la seva connexió, devien formar part d’una mateixa estructura defensiva, situada al capdamunt del poble. La més ben conservada és l’occidental: es tracta d’un edifici rectangular, interromput per una construcció contemporània.
Els murs són formats per filades regulars de carreus tallats amb maceta, amb un morter de calç mitjanament dur. Els carreus de les cantonades són els més grans i ben tallats. Les parets s’adapten al relleu de la roca sobre la que s’afermen. Es poden distingir diversos nivells: una base que envolta la roca, i que potser es tractava d’una muralla; una rampa que accedia al nivell superior —al cos oriental— i el castell pròpiament dit.
No hi ha forats de bastida. L’única obertura conservada és una finestreta quadrada, d’uns 30 cm, al cos oriental. L’interior de les estructures és cobert de runa.
La comprensió del conjunt de les restes és encara més difícil a causa de les construccions afegides i el rebliment de les runes.
Bibliografia
- Baraut, 1988, vol. I, pàgs. 179 i 190.