Situació
Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població.
ECSA – V. Roca
Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG620746.
Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 (Lleida-Puigcerdà). (MTV-VRM)
Història
El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993. A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses. Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu. Al principi del segle XIII, els priors de Santa Maria d’Organyà s’enfrontaren amb els hereus dels Caboet —els quals, d’antuvi, gaudien de certs drets sobre la vila, i hi tenien diverses propietats—, els comtes de Foix, pel domini de la vila. L’any 1232 s’arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i Berenguer de Cellers, prior d’Organyà, a partir del qual s’establí un condomini sobre la vila, a excepció de l’anomenada Vila Nova que quedava sota el domini del prior; ambdós senyors tenien, cadascun, un batlle, elegits d’una terna presentada pel poble, mentre que el jutge, el procurador fiscal i el saig eren comuns a ambdós poders.
Un dia després de la signatura del pariatge, el comte de Foix atorgà una carta de franquesa a la vila d’Organyà, que igualava els homes d’aquesta població amb els de la resta del vescomtat de Castellbò, carta de població que, en un principi, sembla contradir l’acord anterior, del qual es té constància documental que s’aplicà, constància que no es té de la carta de franquesa.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vila d’Organyà era el centre del quarter d’Organyà i de Tresponts Avall, que comprenia la vila i el terme d’Organyà, la vall de Cabó, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles.
A partir del 1548, la meitat de la vila, domini dels vescomtes de Castellbò, passà a ésser reial, mentre que l’altra part, domini de la canònica, passà, l’any 1539, a la jurisdicció del capítol d’Urgell. (MLlC)
Muralles
L’únic element de les antigues muralles és una portalada que es troba al carrer del Raval.
La porta es troba encarada al sud i és formada per un doble arc, un de mig punt i un altre apuntat. L’arc de mig punt recolza damunt la pedra. Les dovelles que el formen, molt petites, estan bastant malmeses i són de pedra tosca. Les primeres filades, a peu de terra, són disposades de manera inclinada formant una espècie de talús.
Les restes són de difícil datació. Possiblement ja són d’un moment tardà dins l’edat mitjana.
Pel fet que la porta comuniqui un dels carrers que arriba fins a l’església amb el carrer del Raval —recordemm que s’anomena raval al barri exterior d’una població emmurallada—, hom creu que es tracta de l’únic vestigi que queda de les muralles que tancaven la vila. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969, vol. I, pàgs. 652–653; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 251–1 252; Tragó, 1982, pàgs. 29–42.