Situació
Fragment de mur de les ruïnes del castell de Selvanyà, de grans dimensions i d’estructura molt complexa.
ECSA - A. Villaró
Aquest castell es troba en un turó prop del poble de Selvanyà o Sauvanyà.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG720820.
Selvanyà és un poble situat a la capçalera de la vall de Tost. S’hi arriba dificultosament per una pista forestal que passa per Tost i Torà.
Història
La primera menció d’aquesta fortalesa data del 1071, en el testament d’Arnau Mir de Tost, el seu possessor. La situació del castell, en un dels passos estratègics entre la vall del Segre i les del Lord i Lavansa, fa suposar que ja des de l’inici pertanyés al sistema defensiu de la vall, propietat de la família dels Mir, un llinatge de petits nobles promogut gràcies a l’extraordinària habilitat militar d’Arnau Mir. El castell formava part del patrimoni original del que seria vescomte d’Àger. Posteriorment apareix en d’altres documents, com en un datat el 1077, on és mencionat el castro selvaniano en unes afrontacions. El 1180 fou objecte de la confirmació que va fer Arnau Miró del Pallars de la donació de Sibil·la, filla de Galceran de Pinós, a l’església d’Urgell. Entre els diversos castells que va cedir figura el de Selvanyà.
La complexitat de la seva estructura —és una de les fortaleses més grans de la comarca— suggereix una importància més gran de la que palesen els documents editats fins avui.
Castell
L’estructura del castell de Selvanyà és extremament complexa. En primer lloc, per les seves grans dimensions, que fan que la seva distribució espacial sigui difícil de percebre, fet agreujat per l’espessa vegetació que creix arreu. Hi ha un gran nombre d’estances que s’esglaonen en quatre nivells en un dels vessants de la muntanya. Una muralla, flanquejada per dues torres, encercla la part inferior del perímetre. La banda nord era defensada per un penya-segat, coronat per una torre circular. A la part superior del castell les estructures s’adossen a la roca, que fa una sèrie d’esperons al llarg del cim.
L’aparell és bast, de gres tallat matusserament. Tot i que no s’aprecia cap mena de morter, és possible que no fos de pedra seca, ja que la terra del país és argilosa i fàcilment erosionable.
A ponent del castell hi ha restes de l’antic poble de Selvanyà. Es poden trobar parets molt semblants a les del castell, de menor gruix i menys treballades, difícils d’estudiar a causa de l’emboscament del terreny. En un indret, però, una llesca de roca de grans dimensions fou utilitzada com a sostre d’una mena de cabana, sostinguda per una paret de pedra seca. Aquestes estructures semblen molt antigues, probablement anteriors al segle XI.
Bibliografia
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 913, pàg. 44; Fité, 1985, pàg. 131; Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 507, pàgs. 310-311.