Situació
Aspecte de l’absis amb la seva finestra central d’esqueixada simple.
T. Pollina
S’arriba a Selvanyà (també escrit Sauvanyà) per una pista forestal d’uns 6 km en direcció est, que surt de Tost. L’església de Sant Esteve de Selvanyà és dins el nucli de població. (MLlC-JAA)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG721822.
Història
L’any 982, en la donació que el bisbe Sal·la va fer de l’església de Sant Miquel de Montpolt a favor d’Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d’aquests, l’“ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost…”. Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta advocació; sí que consta, però, dins el seu antic terme municipal, l’església de Sant Esteve de Selvanyà, anomenat també Sauvanyà. Amb aquella grafia s’esmenta el castell de Selvaniano l’any 1072 i el 1077, en aquest darrer cas com a afrontació vers migdia de l’“apendicio de Sancti Saturnini…in Nabiners superior vel in Sancta Columba de Ortons et in Sancto Fructuoso…in Fontelias et in Sancta Eugenia…in Villa Ollafracta”.
En la visita realitzada per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, consta la capella de Solvayano, que no es va poder visitar. (MLlC)
Església
L’edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i acabada a llevant amb un absis semicircular que s’obre per un doble plec en degradació.
A la façana de ponent hi ha una finestra en forma de creu, tapada en part per un gran contrafort que es construí en època recent. Al mur de migdia s’obren dues finestres, una de doble esqueixada i una altra de forma rectangular, oberta posteriorment. Una quarta finestra s’obre al centre de l’absis i és d’una sola esqueixada. La porta, adovellada, s’obre al mur de ponent i és descentrada respecte de l’eix de la nau.
A més del contrafort que desfigura la façana hi ha un segon contrafort al mur de migdia, també de proporcions considerables. La construcció d’aquests contraforts devia ésser motivada per lesions aparegudes en l’estructura de l’església, i que en devien amenaçar l’estabilitat.
Sobre el mur de ponent se situa el campanar, format per una espadanya de dos ulls.
L’aparell exterior de l’edifici és de carreus, senzillament escairats i disposats formant filades irregulars, però força uniformes. En el mur nord, en l’angle nord-est, hi ha unes filades d’opus spicatum perfectament integrades en el parament del mur. El parament del campanar conserva parcialment un arrebossat que pot ésser original. L’interior del temple presenta els seus murs totalment recoberts d’un enguixat de poca qualitat i en molt mal estat.
Als peus de l’església, entre el mur de ponent i l’arc toral, hi ha un cor de construcció posterior a l’església. Tanmateix en l’angle nord-oest hi ha una fornícula excavada en el mur, feta per allotjar-hi una pica baptismal de forma troncocònica.
La presència de la filada en opus spicatum dóna una certa singularitat problemàtica a aquest edifici, per altra banda molt senzill, i perfectament assimilable dins les formes de l’arquitectura rural del segle XII. L’existència de tecnologies arcaiques com l’opus spicatum en aquest tipus de construccions no s’ha d’entendre com un signe d’antigor sinó com la persistència de determinades formes fora del seu temps propi. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- ACV. Calaix 31, Visites. Bisbat d’Urgell; V-V, 1977, pàg. 125; Baraut, 1980, vol. III, doc. 196, pàgs. 30-31; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 913, pàgs. 44-45.