Situació
Estances i mur de llevant d’aquest antic edifici, de planta rectangular molt ben definida.
ECSA - A. Villaró
El castell de Fontelles o Castell de Briançó es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre, a l’alçada d’Adrall i el Pla de Sant Tirs.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG708847.
Del Pla de Sant Tirs surt una pista forestal que s’enfila decididament per la serra. A uns 5 km del poble s’arriba a un planell amb una construcció de tres pisos i les restes d’altres cases. Cal prendre una nova pista forestal que puja encara més amunt, al sud. Aquesta pista voreja el tossal del Franc. Ja a les envistes de la vall de Tost, i després d’un revolt molt pronunciat, cal cercar una carrerada perdedora que s’enfila cap al cim, que és el que hi ha més al nord.
Història
Planta del castell d’estructura singular, amb una curiosa distribució d’espais interiors.
A. Villaró
El 1078 es documenta l’existència d’un kastri Briansconii en un indret que podria correspondre al de les restes de fortificació que veiem avui a Fontelles. Es tracta de la donació d’un alou situat a Montan, i que limita al nord amb el predit castell de Briançó, al sud amb el riu de Lavansa, a llevant amb el Montsec de Tost i a ponent amb el Segre.
Els límits d’un altre document, del 1081, són més precisos i permeten identificar amb força seguretat la fortalesa de Fontelles amb el castell de Briançó.
Segurament el castell de Briançó fou una possessió dels senyors de Tost i dels seus descendents. A mitjan segle XII, aquest castell, com la resta dels castells de la vall de Tost, fou empenyorat per Arnau Miró de Pallars Jussà a l’església d’Urgell, per 400 morabatins d’or.
Castell
Es conserven força bé les parets exteriors d’una estructura d’uns 6 m per 20 m, que s’adapta a la carena. El gran nombre d’enderrocs i l’emboscament de l’indret no permet de dir, sense una anàlisi més profunda, si l’estructura s’assenta sobre una mota o bé directament sobre el terreny.
Les parets exteriors fan 120 cm de gruix, i l’aparell és de pedra calcària treballada no gaire polidament a cop de maceta, de dimensions mitjanes, unida amb terra. La distribució de l’espai interior és confusa, a causa de la runa i les possibles modificacions fetes pels pastors per fer pletes, però sembla endevinar-se un corredor que es respectaria a gairebé tota la paret oest, que articularia l’accés a les diverses estances, els murs de les quals oscil·len entre els 65 cm i els 80 cm de gruix. Al nivell actual del sòl s’obren dues espitlleres a la paret de ponent, i semblen endevinar-se carreus integrants d’un arc, mig colgat, i algun espai on hi podia haver l’entrada. En cap cas l’alçada actual dels murs no ultrapassa el metre i mig.
Bibliografia
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 920, pàgs. 52-53 i doc. 964, pàgs. 92-93; Baraut, 1988-1989, vol. IX, doc. 1507, pàgs. 310-311.